Resultats de la cerca
Es mostren 6423 resultats
Santa Maria de la Roca de Nyer
Art romànic
El santuari de la Mare de Déu de la Roca és al costat de les ruïnes del castell de la Roca de Nyer, en un penyal vora la sortida de les impressionants gorges de Nyer, a la vall del riu de Mentet Hom el considera una pervivència de la capella que devia existir al castell medieval, que continuà com a ermita mariana després de l’abandó de la fortalesa al segle XV L’any 1688 és anomenada “hermita de Nostra Senyora de Nyer” Hom afirma que la capella fou totalment reconstruïda l’any 1722 i que el retaule barroc que ha conservat és d’aquesta mateixa data Suposem que l’obra de reconstrucció degué…
Luzzasco Luzzaschi
Música
Compositor, organista i professor de música italià.
Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…
Charles Wuorinen
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra nord-americà.
Compositor precoç, als setze anys guanyà el New York Philharmonic’s Young Composers Award per l’obra coral O Filii et Filiae Membre cofundador del Grup per a la Música Contemporània, conjunt instrumental creat el 1962, obtingué el màster en música per la Universitat de Columbia 1963, on ensenyà del 1964 al 1971 Posteriorment exercí la docència al New England Conservatory 1968-71 i a les universitats de Princeton 1969-71, Iowa 1970, del Sud de Florida 1971 i Rutgers 1984-86, entre d’altres Debutà com a pianista el 1960 interpretant l’estrena de les pròpies Variations Posteriorment destacaren…
Pablo Sorozábal Mariezkurrena
Música
Compositor basc.
Vida S’inicià en la música a l’Academia de Bellas Artes de Sant Sebastià amb Manuel Cendoya, i fou nen cantor a l’Orfeón Donostiarra Posteriorment estudià violí amb Alfredo Larrocha, piano amb Germán Cendoya i harmonia i composició amb Beltrán Pagola El 1914 ingressà en l’orquestra del Casino de Donostia Cinc anys després es traslladà a Madrid, on s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica El 1920, becat per l’Ajuntament de Sant Sebastià i per la Diputació, anà a Leipzig, on estudià contrapunt amb Stephan Krehl i violí amb Hans Sitt A Alemanya començà la seva tasca com a director d’orquestra i…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou…
,
Josep Maria Cruxent i Roura
Historiografia catalana
Arqueòleg i antropòleg.
Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…
Joan Cristòfor Calvet d’Estrella
Historiografia catalana
Humanista i cronista d’Índies.
Vida i obra No és clar si nasqué a Sabadell, Barcelona o Sariñena Osca Estudià humanitats i grec a Alcalá 1546-47 quan ja havia estat nomenat maestro de pajes del príncep Felip 1541, i acompanyà el futur Felip II en el seu viatge als Països Baixos 1548-50 Fruit d’aquesta experiència fou el llibre El Felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso príncipe D Felipe, hijo del emperador D Carlos V, máximo, desde España á sus tierras bajas de Alemaña con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes 1552 Visqué alguns anys als Països Baixos, on començà a publicar elogis…
Jaume Aixelà i Gassol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Hagiògraf, lector de filosofia de la regular observança de Sant Francesc a Girona i examinador sinodal del bisbat gironí.
És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els…
,
Frederic Udina i Martorell
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i catedràtic.
Medievalista de prestigi, ha ocupat importants càrrecs en diverses corporacions acadèmiques Dirigí durant vint anys l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82, del qual és director honorari, i parallelament fou director del Museu d’Història de la Ciutat 1959-76 vg Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Fou un dels fundadors de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del 1968, i també dels collegis universitaris de Lleida i Girona, nuclis originaris de les actuals universitats Ha ocupat alguns càrrecs polítics delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona 1975…
Baltasar Rull i Villar
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, l’any 1926 ingressà a la carrera judicial Fou jutge de Chelva, Sogorb, Alzira i Castelló cap de la secretària política de la Secretaría General del Movimiento 1936-39 magistrat de l’Audiència de València alcalde de València 1951-55, i magistrat de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem 1960 Fou director del Centro de Cultura Valenciana 1978-82, en un moment d’altíssima virulència anticatalanista d’aquesta institució vinculada a Lo Rat-Penat n’és una mostra el llibre Raó i característiques diferencials de la regió…