Resultats de la cerca

Característiques generals L’aspecte extern de les colònies de briozous pot ésser molt variat Nombroses espècies són extremament semblants al seu entorn i passen fàcilment desapercebudes, mentre que d’altres tenen una gran vistositat, com les dels ascòfors que veiem en les fotografies a l'esquerra, les boniques colònies de l’anomenat fals corall Myriapora truncata , una espècie que és molt abundant en els substrats durs dels primers 10 m de fondària i a la dreta, les grans colònies erectes de Pentapora fascialis Xavier Sanfont / M Alba Camprubí i Lluís Dantart Els briozous formen un grup de…

Rodòfits dels ordres de les porfiridials 1, 2, bangials 3, 4 i compsopogonals 5 1 Chroodactylon ornatum a aspecte general dels epífits sobre Enteromorpha x 2 b detall dels filaments x 160 c detall de les cèllules x 1000 2 Porphyridium cruentum a detall de les cèllules x 3300 3 Goniotrichum alsidii a aspecte general x 7 b aspecte general al microscopi x 70 c detall de les cèllules i de la ramificació x 800 4 Erythrotrichia carnea a aspecte general de diversos tallus epifitics sobre Corallina x 7 b detall d’un feix de filaments x 50 c detall de les cèllules i dels filaments x 400 5 Compsopogon…

Els braquiòpodes, d’un aspecte extern que recorda els bivalves, són animals marins difícils de veure, ja que a les nostres costes viuen als ambients críptics o a molta profunditat Els exemplars de la fotografia corresponen a l’espècie Terebratulina caput-serpentis , una espècie atlàntica, que forma una comunitat supracorallígena en ambients de coralls blancs, als fons profunds atlàntics Hervé Chaumeton / Jacana Els paleontòlegs que estudien els sediments de l’Era Paleozoica estan familiaritzats amb les closques fossilitzades d’uns animals aparentment molt semblants als molluscs bivalves, els…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…

Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia Colarossi i li…

Situació Les ruïnes del monestir són encinglerades dalt el serrat de Sant Salvador, que termeneja amb els municipis d’Avià i d’Espunyola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,3 — y 57,5 31 TCG 993575 Vista de les ruïnes tal com eren al començament del segle XX Un aspecte de les ruines del monestir F Junyent-A Mazcuñan S’hi va des de Berga bo i emprenent la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys Després d’haver passat la fita del quilòmetre 11, just abans de la Mina, cal desviar-se, a mà…

El sector més pla és regat a través de la séquia de Massalali Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, annex de l’Alcudiola d’Alfàndec des del 1547, la jurisdicció del qual era de l’abat de la comunitat de Valldigna

Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant…

Situació Interior de l’església on s’aprecia la seva capçalera, d’estructura ja tardana ECSA - A Roura Aquesta església forma part del darrer recinte fortificat de la vila d’Illa, a l’extrem nord-est del nucli urbà PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 26,4” N - Long 2° 37’ 19,2” E Història Per falta de documentació, hom ignora per què fou anomenada des de sempre “la Rodona” La primera notícia històrica d’aquesta església és de l’any 1173, en què Baró, per disposició testamentària, es feu enterrar a l’església de Santa Maria d’Illa Molt probablement fou la parròquia primitiva d’Illa, quan…

Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho  demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…