Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

Situació Absis de l’església, abans de la restauració del 1994, on destaca l’acurat parament de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals ECSA - X Fresneda Aquesta església és dalt d’un cingle a 1 300 m i presideix tota la vall de Betesa Era l’església del poblat de Santa Eulàlia o Santolària, al qual donà nom És prop de les dues úniques cases que resten de l’antic llogaret, des d’on es dominen els pobles de Pallerol, Sant Orenç i Betesa Mapa 32-10213 Situació 31TCG094920 Es pot arribar a l’església des del camí de ferradura que puja a l’ermita de Rigatell, el qual cal abandonar…

Situació A l’extrem de ponent del terme municipal i vora el límit amb el terme de Brocà hi ha l’església de Santa Cecília de Riutort Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 13,2 —y 77,2 31 TDG 132772 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet Passada l’antiga estació del carrilet, entre els punts quilomètrics 67 i 68, cal seguir per una pista, difícilment practicable En arribar a la primera volta, a mà esquerra i a tocar de la carretera, hom podrà veure ja l’…

Situació L’església parroquial de Sant Feliu de Codines es troba a l’extrem de migdia de la vila i centra el barri històric conegut com la Sagrera Mapa L37-14364 Situació 31TDG302153 Sant Feliu de Codines és a la cruïlla de les carreteres de Mollet a Moià i de Llinars a Sant Llorenç Savall aquesta darrera passa a frec del barri de la Sagrera MDFG Història La parròquia de Sant Feliu de Codines, conjuntament amb les parròquies de Sant Pere de Bigues, de Sant Esteve de Palaudàries, de Sant Mateu de Montbui, de Santa Eulàlia de Ronçana, de Sant Andreu de Samalús i de Sant Genís de l’Ametlla,…

L’edificació i les obres públiques 1960-1981 L’activitat de tipus secundari que va experimentar un creixement més intens en el conjunt dels Països Catalans en l’època de l’anomenat “miracle econòmic” fou la construcció Segons les dades del Banc de Bilbao sobre la distribució provincial de la renda, l’edificació i les obres públiques foren les úniques grans branques que pràcticament van doblar el seu pes relatiu dins el conjunt industrial entre el 1960 i el 1975 la construcció passà de generar el 8,6% del valor afegit brut de la indústria dels Països Catalans a representar-ne el 16,6% Si el…

Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…

Situació Angle sud-oest de l’església actual de Sant Andreu de Catllà, amb el portal barroc, i al fons el campanar romànic, amb els dos primers pisos decorats amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Catllà, a l’esquerra de la Castellana Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des de mitjan segle X Per una carta del 13 de setembre de l’any 948, Bernat…

Situació Notable edifici construït al final del segle XII que posseeix un absis ornat per un fris sobre petites mènsules i un campanar tardà ECSA - Rambol Aquesta església és la parroquial del poble de Bolvir, que s’esglaona a banda i banda del torrent d’Agustins, abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys Mapa 36-10 217 Situació 31TDG078972 Bolvir és situat entre Puigcerdà i Bellver, a tocar de la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Bolvir fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà L’església de Santa Cecília de Bolvir surt per primera vegada esmentada en…