Resultats de la cerca

Llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de València, fou catedràtica d’administració d’empreses i professora de secundària Militant del Partit Comunista del País Valencià PCPV-PCE, ha estat també membre d’altres formacions polítiques d’esquerra, com són el Partit Comunista dels Treballadors PCT o el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya PCPE Afiliada a la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres CCOO Després de reingressar al PCPV-PCE el 2001, accedí a la secretaria general d’aquesta formació el 2005, càrrec que desenvolupà fins el 2010, quan assumí el de coordinadora…

Fou secretari de les Joventuts Socialistes de València i un dels fundadors i dirigents de la Federació Comunista de Llevant, adherida al Partido Comunista de España Exiliat a París durant la Dictadura, collaborà estretament amb la direcció del PCE, tant a París com a Moscou Amb una actitud crítica respecte al mateix PCE des del 1929, collaborà a la revista Monde  i traduí al castellà obres de Gide i de Trockij, entre altres Tornà el 1931, es vinculà al Bloc Obrer i Camperol i fou un dels dirigents del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM fou proposat candidat pel partit per Cadis en les…

De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat,…

Les diferències entre el president Robert Mugabe i el seu primer ministre, Morgan Tsvangirai, van bloquejar els treballs de la redacció d'una nova carta magna, un pas indispensable perquè es puguin celebrar les eleccions generals al març del 2013 Entre les reformes constitucionals destaquen la reducció dels poders del president, un canvi rebutjat per Mugabe, l'eliminació de la pena de mort per a les dones i els menors de 21 anys i majors de 70, la creació d'una comissió de drets humans i la indemnització dels grangers blancs expropiats Qualificat pels mateixos…

Les protestes contra el president, Faure Gnassingbé, van ser freqüents a partir del 19 d’agost, data de la primera manifestació, sense que al final d’any el Govern i l’oposició, encapçalada per Jean-Pierre Fabre, de l’Aliança Nacional pel Canvi ANC, haguessin avançat en les negociacions Els manifestants van demanar la dimissió de Gnassingbé, que va arribar a la presidència el 2005 després de la mort del seu pare, el general Gnassingbé Eyadéma, el qual es va mantenir 38 anys en el poder Preocupats per la inestabilitat del petit país, els presidents de Ghana, Nana Akufo-Addo, i de Guinea, Alpha…

Un exfutbolista d’elit, George Weah, va esdevenir president, ja que va obtenir el 61% dels vots en la segona volta de les eleccions, celebrades el 26 de desembre Weah, de la Coalició del Canvi Democràtic, va derrotar el vicepresident, Joseph Boakai, candidat del Partit de la Unitat, que va aconseguir el 38% dels vots En la primera volta, feta el 15 d’octubre, Weah ja va superar àmpliament Boakai, perquè va assolir el 38% dels vots contra el 28% Weah, el primer i únic jugador africà que ha guanyat la Pilota d’Or, substituirà en el càrrec Ellen Johnson-Sirleaf, premi Nobel de la…

El país va començar l’any immers en les protestes derivades dels resultats de les eleccions del mes de novembre, i molt dividit entre els partidaris del Govern i els de l’oposició La presa de possessió del guanyador de les eleccions, l’ultraconservador Juan Orlando Hernández, el 27 de gener, es va fer amb fortes mesures de seguretat i després de més de 30 morts des del mes de desembre anterior L’Organització dels Estats Americans, en vista de les múltiples sospites de frau electoral, es va mostrar partidària de repetir les eleccions Això no obstant, les mobilitzacions opositores, encapçalades…

El president Fauré Gnassingbé i l'oposició, amb la mediació del cap d'estat de Burkina Faso, Blaise Compaoré, van signar a l'agost un acord sobre la convocatòria de les eleccions presidencials que s'han de celebrar el 28 de febrer de 2010 Fauré, que va succeir el seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, és l'aspirant de l'Agrupament del Poble Togolès Per la seva part, l'oposició discutia la presentació d'un candidat únic entre Gilchrist Olympio, de la Unió de Forces del Canvi, i Yawovi Agboyibo, del Comitè Acció per la Renovació Quatre anys després d'arribar al poder, Fauré s'ha desfet de la…

Alassane Ouattara durant el missatge a la nació del 9 de novembre de 2020, després de la confirmació dels resultats definitius de les eleccions presidencials del 31 d’octubre © Présidence de la République de Côte d’Ivoire En unes eleccions marcades per les protestes i el boicot de les principals forces opositores, Alassane Ouattara va ser reelegit per un tercer mandat presidencial En la consulta, celebrada el 31 d’octubre de 2020, Ouattara va obtenir el 94,2% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent Un candidat de segona fila, dissident del Partit Democràtic de Costa d…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido…