Resultats de la cerca

La tradició s’inicia amb Gabriel Planella , dit el I Barcelona 1754 — 1824, que s’inicià en la decoració pictòrica de vidres i porcellanes Tingué cinc fills Bonaventura Planella i Couxello Barcelona 1772 — 1844 estudià a l’Escola de Llotja, on arribà a director i professor de perspectiva i paisatge d’estil neoclàssic d’influència francesa, es dedicà molt a la pintura d’història i a l’allegoria La Reial Junta de Comerç entre déus i genis , féu la decoració d’alguns sostres del nou edifici de Llotja i també moltes obres d’ornamentació pública en les visites oficials de grans personalitats a…

Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…

Fou signat per deu dirigents del partit comunista català, entre els quals hi havia Miquel Serra Pàmies i Víctor Colomer, del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, i Miquel Ferrer, Joan Fronjosa i Joan Gilabert, del secretariat de la UGT, a més de Felip Barjau, Àngel Estivill, Ramir Ortega, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell El manifest i la nova organització MSEC significaren una escissió del PSUC provocada fonamentalment per la subordinació progressiva del PSUC al PCE i la signatura del pacte nazi-soviètic agost de 1939 L’ideari polític d’aquest nou…

Té l’origen en les classes de llengua i literatura catalanes que Josep Maria Batista i Roca  impartí el 1948 a la Universitat de Cambridge Des del 1955 celebra un congrés anual en diverses universitats britàniques, sovint al Westfield College de Londres tots els anys del 1967 al 1974, i un congrés residencial, cada dos anys en una universitat diferent en aquestes reunions hom fa exposicions de treballs i organitza conferències i diversos actes sobre temes catalans En el Tercer Colloqui Internacional sobre Llengua i Cultura Catalanes celebrat a Cambridge el 1973 foren aprovats els estatuts de…

Pren com a punt de partida tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana de la mateixa editorial, però també el Diccionari general de la llengua catalana 1932 de Pompeu Fabra , el Diccionari català-valencià-balear  1926-62 d' Antoni M Alcover i Francesc de B Moll i  el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana  1980-91 de Joan Coromines i, sobretot, la Gran Enciclopèdia Catalana Hom en feu dues reedicions el 1983 i el 1993, aquesta darrera considerablement actualitzada i ampliada Fins l’any 1995, que fou publicada la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de…

Del 1956 al 1964 publicà anualment el volum miscellani Cap d’any , amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i bibliografia de l’any anterior La Biblioteca Raixa tingué dos precedents la Biblioteca Raixa, sèrie de bibliòfil començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris Raixa , dirigits per Francesc de B Moll, amb l’assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la collaboració d’un bon nombre d’escriptors, dels quals —per problemes de censura— només pogué aparèixer el número 1 gener del 1953,…

És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat…

Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser…

La seva activitat fonamental és la producció de curtmetratges, com el Noticiari de Barcelona per a l’ajuntament de Barcelona, Imatges i fets dels catalans per a la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Notícia de Catalunya per a la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona i més d’un centenar d’altres títols, sempre per a institucions del sector públic, entre els quals cal citar la producció Som i serem , Història de la Generalitat de Catalunya per als Serveis de Cultura Popular i la…

Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor científic els…