Resultats de la cerca
Es mostren 1462 resultats
factor climàtic
Meteorologia
Geografia
Cadascun dels fets que determinen el clima d’un indret determinat, que poden ésser constants o variables.
Els principals són la latitud, que determina la durada del dia a les diferents èpoques de l’any i també la intensitat de la insolació, a través de les quals influeix sobre la temperatura l'altitud, que influeix de tres maneres sobre el clima disminució de la pressió, disminució de les temperatures i augment de les precipitacions l’allunyament de la mar o continentalitat, puix que la capacitat de l’aigua de conservar més calor que la terra té una influència moderadora sobre el clima que, en combinació amb el relleu, penetra més o menys, a l’interior, tot determinant uns climes marítims,…
octet
Música
Composició escrita per a vuit instruments o veus solistes.
També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal destacar l’opus 20…
imitació per mirall
Música
Locució que designa diferents aplicacions de la imitació per retrogradació i per moviment contrari.
JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor, la seva versió retrogradada…
troper
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els textos dels trops que s’interpretaven dins el propi o l’ordinari de la missa en les festivitats més assenyalades.
Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a apèndix de…
nota estranya/nota real
Música
Caracterització de les notes en funció de si pertanyen (nota real) o no pertanyen (nota estranya) a l’acord que en el moment de la seva aparició regeix l’harmonia.
Nota real © Fototecacat/ Jesús Alises Les notes reals, és a dir, les notes que formen part de l’acord, coincideixen amb els elements constitutius d’aquests acord Les notes estranyes, atès que són les notes que no pertanyen a l’acord, reben una justificació de tipus melodicoornamental De fet, tant la brodadura , com l’ appoggiatura , l’ anticipació , l’ escapada , la nota cambiata , la nota de pas o el retard permeten que les diferents veus no restringeixin el seu recorregut melòdic a les notes de la tríada exemple 1 Així mateix, l’ús de les notes estranyes suposa un increment de l’activitat…
ballata
Música
Cançó profana que sorgí a Itàlia durant la segona meitat del segle XIII i que s’emprà fins al segle XV.
D’origen popular, esdevingué una de les formes musicals i poètiques cultes més importants de la Itàlia de l’Edat Mitjana El mateix nom ja anuncia el seu caràcter de cançó dansada Al segle XIV, la seva estructura era similar a la del virelai francès una estrofa o stanza , formada per dos piedi i una volta , emmarcada al començament i al final per una tornada o ripresa En general cada part constava de dos versos ritmats De la primera generació de compositors italians del segle XIV -Jacopo di Bologna, Giovanni da Cascia, Donato de Florentia i Vincenzo da Rimini, entre d’altres- es conserven més…
flautat
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) que integren la gran família dels jocs flautats -o simplement flautats-, els més importants de l’instrument i, a la vegada, els més antics.
Són jocs labials de so potent, clar i brillant, que -com també passa amb altres jocs de l’orgue- no és comparable al de cap altre instrument no ’imita’ el so de cap instrument Provenen de la primera divisió de jocs que es feu en l’orgue gòtic tardà, en què foren separats de la resta que formava tota una gran mixtura Blockwerk Ja al principi del segle XVI, Gabriel Capdebós construí l’orgue de l’església de Sant Mateu de Perpinyà 1516 amb "3 divisions de veus flautat, divisió argentina i orgue ple" La família dels flautats abraça tot l’espectre sonor audible La seva síntesi origina la gran…
a quatre mans
Música
Dit de les peces per a piano -o per a un altre instrument de teclat- que, per a la seva execució, requereixen dos intèrprets que toquen un sol instrument.
Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940, R Schumann…
central heliotèrmica
Tecnologia energètica
Central solar que aprofita l’energia radiada pel Sol per a escalfar el fluid emprat per a la producció d’electricitat mitjançant un turbogenerador.
Poden ésser de captadors plans captador solar , molt simples, però de molt baix rendiment tèrmic a causa de la poca temperatura a què poden escalfar el fluid transmissor màxim 100°C, excellent per a utilitzar-lo per a calefacció, però només suficient per a moure una petita màquina tèrmica hom les utilitza per a accionar bombes d’aigua en zones rurals de gran insolació a l’Àfrica o a l’Amèrica del Sud les de captadors cilíndrics o parabòlics captador solar permeten d’assolir temperatures de 300°C i fins a 1000°C, respectivament, a la zona focal dels captadors, però són molt sensibles a llur…
biohidrogen
Ecologia
Hidrogen obtingut per mitjà de processos biològics, principalment per a ésser usat com a font d’energia.
L’hidrogen és una font d’energia neta alternativa als combustibles fòssils Actualment, s’obté del petroli i el gas natural, però s’estan fent estudis per a aconseguir-lo de fonts més netes, com ara per mitjà de processos biològics Actualment, hi ha tres processos viables per a l’obtenció de biohidrogen la biofotòlisi, la fotofermentació i la fermentació fosca La biofotòlisi és la producció d’hidrogen mitjançant algues verdes que empren l’energia solar per a dissociar l’aigua en oxigen i hidrogen La fotofermentació utilitza les vies catabòliques de bacteris fotoheteròtrofs no sulfurats per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina