Resultats de la cerca

Situació Capçalera de l’església de Sant Pere d’Anguera, amb l’absis i un fragment del mur nord, únics elements que es conserven d’aquesta antiga parròquia ECSA - E Pablo L’església és situada a l’indret de l’antic vilatge d’Anguera ara despoblat, a sud-est del cap del municipi Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar a l’església cal seguir la carretera local TP-2311 que de Sarral va cap al poble de Cabra del Camp, ja fora de la comarca A uns 2 km, a mà dreta, al peu de la carretera, hom troba les ruïnes del temple de l’antic lloc d’Anguera FEB Història El lloc d’Anguera es documenta…

Situació Vista general de la fortalesa, molt reformada en època gòtica, on sobresurt la torre cilíndrica, l’element més antic del conjunt ECSA - M Catalán El castell de Vilassar es troba, a una alçada de 150 m, a l’extrem d’un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent rost al costat de ponent, i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de Vilassar de Dalt, del qual resta separat per un ampli espai enjardinat que l’envolta Mapa 37-15393 Situació 31TDF465964 PBM Història Tot i la manca d’…

Situació Un aspecte de la torre de planta rectangular de la fortificació J M Melció Es tracta de les ruïnes d’un castell situades a la carena de la serra del Corb, a poca distància de la collada de Colltort, entre la parròquia de Sant Miquel de Sacot i la de Sant Iscle de Colltort Mapa 295M781 Situació 31TDG613640 Al revolt de l’hostal de Can Xel, de la carretera d’Olot a Santa Pau, hi ha un trencall a mà dreta, d’on surt una carretera de terra que porta a Sacot Des de l’església d’aquest lloc encara podem anar amb auto fins a Can Batlle i Noïc, cases situades una mica més amunt A partir d’…

Els Llaudet Josep Maria Llaudet i Bou tenia des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX una fàbrica de rentatge i blanqueig de rebuigs de cotó destinada a netejar màquines al Poblenou, incorporat aleshores al terme de Sant Martí de Provençals Al carrer de la Riereta de Barcelona hi tenia el despatx, un magatzem de borres de cotó com també una fabriqueta de trenes de jute i cànem per a fer espardenyes al carrer de Carretes, núm 43, a nom propi, a nom de Llaudet i Companyia i com a Llaudet i Solanas Al començament de l’any 1939 i en retirar-se les tropes republicanes la fàbrica fou…

Macià Vila i Mateu, l'amic del general Prim Macià Vila i Mateu Macià Vila i Mateu , 1966 Macià Vila i Mateu encapçalà l’empresa Macià Vila, Subirà i Companyia, antecedent directe de La Fabril Cotonera de Reus constituïda el 1852 Macià Vila 1811-65 nasqué a Igualada Era el segon de nou germans en una família de petits industrials de la llana, paraires Seguint la tradició catalana, l’hereu continuà l’ofici del pare i els cabalers s’escamparen per a guanyar-se la vida El 1823, quan tenia dotze anys, Macià Vila deixà Igualada i s’installà a Reus, una de les primeres ciutats catalanes pel seu…

Els tumors benignes de pell són formacions integrades per cèllules que provenen de les estructures cutànies i creixen de manera anormal com a lesions prominents Aquest tipus de tumors, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits més propers ni es disseminen a d’altres òrgans Hi ha molts tipus de tumors cutanis benignes, alguns dels quals són extremament freqüents i d’altres de presentació més escassa N’hi ha de dos tipus, els que són derivats d’alteracions dels vasos sanguinis cutanis i els que ho són de les cèllules pigmentaries, que són molt comuns i presenten característiques…

La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…

Situació i presentació El terme de Polinyà, d’una extensió de 8,79 km 2 , és situat a la dreta de la riera de Caldes En plena Depressió Prelitoral, el municipi confronta a migdia amb el terme de Santa Perpètua, a ponent amb el de Sabadell, al N amb el de Sentmenat i a llevant amb el de Palau-solità i Plegamans El municipi és travessat per rieres de cabal escàs, que pertanyen a la conca hidrogràfica del Besòs, ja sigui directament, ja sigui a través de la riera de Caldes El terme comprèn el poble de Polinyà, cap de municipi, la urbanització Serramaurina i diversos masos com Can Marata Pel que…

En els grans llacs miocens de la Cerdanya es desenvoluparen fitocenosis característiques, amb una gran diversitat funcional i qualitativa Entre les plantes de vida aquàtica, devia viure-hi la castanya d’aigua Trapa que veiem a la fotografia × 1, 3, procedent del Torrent del Pi, que acompanyava altres gèneres típicament aquàtics i també encara alguns de representats a l’actualitat, com ara Potamogeton i Salvinia Jordi Vidal / MIPS Els importants jaciments de vegetals fòssils de la Cerdanya són coneguts des de temps antic La darrera revisió sistemàtica de la flora que es troba a la conca…

Intensitat energètica i petjada ecològica en l’economia Balear L’inici del turisme massiu ha produït canvis importants en les pautes de consum energètic a les Balears Tres condicionants han incidit en el tema el creixement de l’economia i, per tant, del grau d’activitat l’evolució tecnològica, que ha facilitat un ús més àgil de l’energia i ha afavorit el creixement vertiginós del consum i les variacions dels preus relatius de les diferents formes energètiques, que han induït un abaratiment dels valors finals Els dos sectors fonamentals que van protagonitzar aquest bot quantitatiu són el de la…