Els tumors benignes de pell són formacions integrades per cèl·lules que provenen de les estructures cutànies i creixen de manera anormal com a lesions prominents. Aquest tipus de tumors, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits més propers ni es disseminen a d’altres òrgans.
Hi ha molts tipus de tumors cutanis benignes, alguns dels quals són extremament freqüents i d’altres de presentació més escassa. N’hi ha de dos tipus, els que són derivats d’alteracions dels vasos sanguinis cutanis i els que ho són de les cèl·lules pigmentaries, que són molt comuns i presenten característiques especials. Per aquesta raó han estat descrits separadament en els articles titulats angiomes cutanis i pigues i nevus.
Tipus, causes i manifestacions
Hi ha una gran diversitat de tumoracions benignes cutànies, segons l’origen, l’aspecte i les característiques que presenten.
La berruga seborreica o ceratosi seborreica és deguda a un desenvolupament exagerat de les cèl·lules epidèrmiques, de causa desconeguda. En llur desenvolupament, les cèl·lules epidèrmiques formen acumulacions de ceratina, que confereix duresa a la tumoració. Quan es presenten diversos tumors d’aquest tipus en una mateixa persona, hi sol haver una predisposició hereditària i, en general, d’altres membres de la família també en són afectats. La lesió s’inicia amb un increment de la pigmentació en una zona de pell petita, que esdevé d’un color entre groc i marronós. En aquest punt es genera una escama ovalada. Lentament, la lesió creix i es fa prominent, fins que arriba a formar una tumoració de superfície rugosa, coberta amb escames d’aspecte greixós. La grandària que ateny sol ésser d’1 cm2 a 2, però de vegades és més gran. En general, quan ja s’ha desenvolupat, la lesió roman estable; en alguns casos, amb el pas del temps es redueix i, fins i tot, pot arribar a desaparèixer, encara que això no és gaire habitual. Les berrugues seborreiques se solen presentar després de quaranta anys en l’home, i passada la menopausa en la dona. També poden aparèixer a partir de vint anys, però la freqüència amb què ho fan és molt més petita. Aquestes tumoracions són sobretot abundants després de seixanta anys. Les berrugues seborreiques es poden localitzar en qualsevol zona pilosa del cos, tot i que, de fet, afecten més sovint la cara, les temples, l’esquena i el dors de les mans. La tumoració pot ésser única, però habitualment n’hi ha més d’una i amb poca distància entre elles, sobretot quan se situen a l’esquena. Amb els anys, se’n solen presentar més. Bé que en la majoria dels casos les tumoracions no causen molèsties, de vegades provoquen coïssor que, en general, no és molt intensa. Habitualment, les berrugues seborreiques no causen cap complicació, a part alguna irritació o erosió deguda a traumatismes, o bé a conseqüència del gratament quan les lesions provoquen coïssor. Actualment, hom ha descartat la hipòtesi segons la qual la ceratosi podia predisposar al càncer de pell.
El quist sebaci és un tumor benigne molt comú que afecta especialment persones joves. Hi ha diversos tipus de quists sebacis segons l’origen i les característiques que presenten. En general, però, en tots els casos es genera una acumulació de material semisòlid, separada del teixit sa per una membrana que forma una mena de bossa. Els tipus més freqüents són el quist epidermoide, el quist sebaci triquilèmic i el mílium.
El quist epidermoide és un tipus de quist sebaci que es pot formar a causa de l’arribada al derma de substàncies estranyes o teixits epidèrmics. Aquest tumor pot ésser degut a les lesions inflamatòries de l’acne que provoquen el trencament del fol·licle pilós i per tant la sortida del contingut cap al derma. Un altre origen possible són les ferides penetrants, perquè poden introduir cèl·lules de l’epidermis al derma. Quan les cèl·lules epidèrmiques envaeixen el derma, és possible que es continuïn desenvolupant i formin una membrana d’estructura similar a la de l’epidermis, alhora que elaboren substàncies com la ceratina. El quist epidermoide apareix quan la membrana formada es tanca com si fos una bossa, a l’interior de la qual s’acumula la ceratina. El tumor és arrodonit, de consistència sòlida i pot fer entre 1 cm i 5 de diàmetre. Se sol localitzar a les mateixes àrees en què es presenta l’acne, com ara la cara, el clatell, l’esquena o el pit; també pot aparèixer en qualsevol zona del cos quan s’esdevé a causa d’una ferida. D’altra banda, pot ésser que hi hagi un sol tumor o més d’un. En general no causen molèsties, però de vegades es poden infectar i aleshores creixen, envermelleixen i causen dolor. Habitualment, són persistents i no minven amb el pas del temps.
El quist sebaci triquilèmic, generalment anomenat quist sebaci, és degut a un trastorn genètic hereditari. Sovint afecta persones els progenitors de les quals també en presenten. El tumor s’origina a causa del desenvolupament anòmal de la beina externa del pèl, el triquilema, que dóna lloc a una formació anormal de cèl·lules i ceratina. El quist apareix quan es genera una membrana que envolta una acumulació de cèl·lules i ceratina. El quist sebaci triquilèmic es presenta com un nòdul arrodonit, de consistència dura, que pot ésser desplaçat per sota la pell. La grandària és molt variable, i de vegades arriba a fer alguns centímetres de diàmetre. La localització més habitual és el cuir cabellut. En general, no causa molèsties. Però de vegades s’infecta i aleshores creix, provoca dolor i, si la superfície s’obre, en surt el contingut a l’exterior. Habitualment, el quist roman estable i no es fa més petit; encara que s’obri i en surti el contingut, es reproduirà novament si hom no n’extirpa la membrana.
El mílium és un tipus de quist sebaci petit i de localització molt superficial. Pot ésser degut a diversos factors. En els infants, en general és causat per una alteració del desenvolupament de les glàndules sebàcies. Així, el conducte que comunica les glàndules amb l’exterior és obturat i, en conseqüència, la ceratina s’acumula a l’interior. En els adults, es pot presentar quan es produeixen acumulacions de ceratina a d’altres estructures de la pell, com ara les glàndules sudorípares, a causa d’alteracions degudes a cremades, una exposició intensa al sol o diverses malalties cutànies. La lesió consisteix en un petit nòdul blanquinós o groguenc, molt superficial, d’l mm a 2 de diàmetre. En general, se’n presenten uns quants localitzats especialment a les galtes i les parpelles. El mílium és l’únic tipus de quist sebaci que es presenta durant la infantesa, tot i que també és freqüent en els adults. Habitualment no genera complicacions. En els nens petits, sol desaparèixer espontàniament, i quan es presenta en d’altres edats és més habitual que sigui persistent.
Els acrocordons o fíbromes pènduls són tumors benignes molt comuns. La causa és desconeguda, però hom suposa que llur desenvolupament es relaciona amb variacions hormonals, ja que sovint es presenten durant l’embaràs i després de la menopausa. Consisteix en una tumoració arrodonida, d’uns 2 mm de diàmetre, tova i elàstica; en general sobresurt de la pell, a la qual es manté unida gràcies a un pedicle estret. La lesió pot ésser del mateix color de la carn, o bé més fosca que la pell. Se sol presentar al coll, però de vegades es localitza també a la cara, el pit, l’esquena, l’engonal i les aixelles. Es habitual que n’aparegui més d’una. Poden sorgir en qualsevol edat, però són molt més habituals en edats avançades. En general, no causen cap tipus de molèstia, i ni l’aspecte ni la grandària es modifiquen al cap del temps.
El ceratoacantoma o molluscum sebaceum és un tumor benigne relativament freqüent i causat per un desenvolupament excessiu de cèl·lules epidèrmiques que elaboren ceratina en unes quantitats exagerades, sobretot en la part central del tumor. No se sap exactament a què és deguda aquesta anomalia del desenvolupament cel·lular, però els estudis efectuats han demostrat que hi ha factors que n’afavoreixen l’aparició. Aquest tumor és més freqüent en persones que s’exposen al sol excessivament, com ara els mariners. Precisament en aquests casos les lesions es presenten en les àrees del cos que més hi han estat exposades. També n’afavoreix la presentació el contacte freqüent amb quitrans, olis minerals i diversos tipus de substàncies irritants habituals en el medi laboral. Igualment, hom ha comprovat que els traumatismes repetits en una zona determinada en promouen la formació. El ceratoacantoma, a diferència d’altres tumors, presenta una evolució especial, perquè es desenvolupa i guareix espontàniament al cap d’alguns mesos. La lesió, en un primer moment, és una pàpula petita i arrodonida, d’un color vermellós. La lesió inicial creix durant un període d’un mes o dos, fins que ateny el diàmetre màxim que oscil·la entre 1 cm i 2, tot i que de vegades arriba als 10 cm. Quan la lesió ja té la grandària màxima, al centre del tumor es forma una zona més endurida, a causa d’una acumulació de ceratina, que progressivament s’estén a les vores. Al cap d’un mes o dos, durant els quals es va endurint, la zona central es desprèn com si fos un tap. Així, es deixa al descobert una depressió en el tumor. Posteriorment, s’inicia la fase de guariment, que pot tenir una durada molt variable, i el tumor es va fent menys prominent. Sovint, el guariment definitiu deixa una cicatriu rodona, lleugerament deprimida, limitada per un plec estret de la pell més propera. La tumoració pot ésser única o múltiple, i es pot presentar a qualsevol edat. És freqüent que es presenti un ceratoacantoma solitari en homes d’edat mitjana. En aquest cas, la lesió se sol localitzar especialment a la regió central de la cara, el dors de la mà o el braç i, menys sovint, a les natges, la cuixa, el penis o el cuir cabellut. En homes joves, és habitual que es presentin ceratoacantomes múltiples, en una quantitat variada, generalment entre 3 i 10 lesions localitzades en un mateix lloc i, especialment, al tronc o l’àrea genital.
El nevus sebaci és un tumor benigne de causa desconeguda format a partir d’un desenvolupament exagerat de les estructures cutànies, sobretot de les glàndules sebàcies. Aquest tumor apareix ja des del naixement. En la fase inicial, es presenta una placa plana o poc elevada, d’un color groguenc o marronós. A partir de la pubertat es va modificant i creix fins atènyer entre 1 cm i 10 de diàmetre, alhora que la superfície esdevé berrugosa. La localització més habitual del nevus sebaci és el cuir cabellut, on pot originar una placa d’alopècia, i la regió retroauricular. En la majoria de casos no provoca cap problema, però en un 10% experimenta una transformació maligna i dóna lloc a un càncer de pell. Aleshores el tumor creix, és dolorós i s’ulcera. Per tal de prevenir-ne la transformació maligna, els nevus sebacis solen ésser extirpats quirúrgicament
El nevus berrugós o epidèrmic és una alteració circumscrita de les estructures epidèrmiques i els annexos cutanis. La causa és desconeguda, però de vegades hom considera que hi pot haver un origen genètic, ja que es presenta sovint entre persones d’un mateix grup familiar. En general, apareix des del naixement o bé durant la infantesa. El tumor es pot presentar com a lesió única constituint una tumoració elevada d’l cm a 2 de diàmetre, del mateix color de la pell o groc marronós i superfície berrugosa. Les localitzacions més habituals del nevus berrugós solitari són el tronc i les extremitats. També es pot presentar al cuir cabellut, i en aquest cas es cobreix de pèls d’un color i una textura anormals. D’altra banda, hi ha una forma múltiple de la tumoració en què apareixen una o diverses bandes de tumors petits localitzats en un sol costat del cos. Les bandes solen ésser longitudinals quan es localitzen als braços o les cames, i transversals o corbades quan se situen al tronc. Aquest tipus de presentació s’anomena nevus berrugós uniuslateralis. Les cames i les natges en són les localitzacions habituals.
El dermatofibroma o histiocitoma fíbrós és un tumor benigne molt freqüent que es presenta després de la pubertat. Consisteix en una proliferació de fibres col·làgenes i cèl·lules de teixit conjuntiu, especialment histiòcits. En general, la causa és desconeguda, però de vegades són generats per una reacció cutània posterior a un traumatisme. Hom hi aprecia una pàpula o nòdul, d’1 cm a 2 de diàmetre, consistent i ben delimitat, d’un color rosat o groc marronós. En general es presenta un tumor únic, però també pot ésser múltiple. La localització més habitual se situa a la part inferior de les cames, les espatlles i les natges. Habitualment no provoca molèsties, però de vegades ve acompanyat de coïssor.
| Nom | Aspecte habitual | Localització freqüent | Edat d'aparició | Causa possible |
|---|---|---|---|---|
| berruga seborreica, ceratosi seborreica | tumoració prominent, de superfície rugosa, coberta d’escames greixoses; d’1 cm a 2, color groguenc o marronós | cara, temples, esquena i mans | passat 40 anys | hereditària |
| quist epidèrmic | tumor arrodonit, consistent d’1cm a 5 de diàmetre | cara, clatell, esquena, pit | adolescència, edat madura | acne i ferides |
| quist sebaci triquilèmic | nòdul arrodonit, consistent, d’alguns cm de diàmetre | cuir cabellut | adolescència | hereditària |
| mílium | nòdul blanquinós o groguenc, molt superficial, d’1 mm a 2 de diàmetre | galtes, parpelles | infantesa, edat adulta | hereditària, cremades o irritació cutània |
| acrocordó, fibroma pèndul | tumor arrodonit, blanc i elàstic, d’uns 2 mm de diàmetre, un peduncle l’uneix a la pell | coll, cara, pit, aixelles, engonal | edat adulta, vellesa | desconeguda |
| ceratoacantoma | pàpula vermellosa, de 2 cm a 10 de diàmetre; la zona central es desprèn i genera una erosió; en guarir deixa una cicatriu deprimida | cara, avantbraç, mans | edat adulta | irradiació solar excessiva, irritants, traumatismes |
| nevus sebaci | tumor arrodonit, d’1 cm a 10 de diàmetre, d’un groc marronós i superfície rugosa | cuir cabellut, coll | naixement | desconeguda |
| nevus berrugós o epidèrmic | forma única; tumor elevat d’1 cm a 2 de diàmetre; color de pell o groc marronós, superfície berrugosa | tronc, extremitats | naixement, infantesa | desconeguda |
| forma múltiple: banda unilateral de tumoracions petites | cames, natges | |||
| dermatofibroma | pàpula o nòdul petit i consistent, de color vermell o marronós | cames | passada la pubertat | desconeguda |
Diagnosi
La diagnosi dels tumors cutanis benignes sol ésser molt senzilla. En general, hom es basa en la inspecció i l’exploració física, i no s’han d’efectuar proves complementàries. Sovint, però, es considera que cal confirmar-la mitjançant una biòpsia. Quan es tracta de tumors petits, l’estudi histològic s’efectua després d’haver extirpat el tumor completament. Dels que són més grans, hom en pren una part com a mostra. L’objectiu d’aquest estudi és descartar que es tracti d’una tumoració maligna. De totes maneres, actualment, sovint s’efectua la biòpsia de manera rutinària i en general el resultat confirma la benignitat del tumor.
Tractament
Els tumors benignes no sempre han d’ésser tractats, perquè és molt possible que no provoquin molèsties ni alteracions estètiques. En canvi, se sol seguir un tractament quan es presenten complicacions, com ara hemorràgies o infeccions, o també quan, per la localització, la forma o la grandària, hom considera que planteja problemes estètics. D’altra banda, s’indica un tractament quan hom suposa que amb el pas del temps es pot malignitzar.
El tractament dels tumors benignes canvia segons el tipus i les característiques especials de casa cas. Els mètodes més utilitzats són l’extirpació quirúrgica, l’electrocoagulació, l’aplicació de neu carbònica, radiacions o substàncies que destrueixen la zona afectada.
Les berrugues seborreiques poden ésser eliminades fàcilment amb una intervenció quirúrgica, l’electrocoagulació o l’aplicació de nitrogen líquid. Això no obstant, després del tractament es poden tornar a presentar ceratosis seborreiques, fins i tot en la mateixa localització.
L’únic tractament eficaç dels quists sebacis és l’extirpació. En el mílium, el procediment és simple. Una petita incisió en la pell permet que el quist surti a l’exterior. De vegades cal extreure’n el contingut i extirpar la membrana que el separa dels teixits adjacents. Si hi quedessin restes d’aquesta membrana, el tumor es podria reproduir.
Els acrocordons poden ésser eliminats fàcilment gràcies a l’electrocoagulació o l’aplicació de nitrogen líquid.
Els ceratoacantomes se solen tractar sovint, per causes diverses. D’una banda, és freqüent que sigui difícil diferenciar-los del carcinoma espinocel·lular, un dels tipus del càncer de pell. Les lesions sospitoses sempre són extirpades perquè es puguin estudiar, i assegurar per tant que no es tracta d’un carcinoma. D’altra banda, tenint en compte que després de seguir l’evolució que li és pròpia, aquest tipus de tumor sol deixar una cicatriu, hom considera que és millor el resultat estètic de l’eliminació precoç. Quan és segur que es tracta d’un ceratoacantoma, hom hi pot aplicar radioteràpia o medicaments a nivell local que evitaran el desenvolupament de les cèl·lules anòmales.
El nevus sebaci és extirpat sempre per tal de prevenir-ne la possible malignització. També pot ésser eliminat amb l’electrocoagulació.
El nevus berrugós és tractat amb electrocoagulació o l’aplicació de neu carbònica, però és possible que reaparegui. Quan hi ha una lesió única, pot ésser extirpada quirúrgicament. Si n’hi ha més, es poden tractar amb l’aplicació tòpica de productes ceratolítics.
En general, el dermatofibroma no rep tractament, perquè no causa molèsties. A més, és possible que si és extirpat provoqui una cicatriu hipertròfica. Només s’hi aplica tractament quirúrgic quan el tumor provoca un defecte estètic important.