Resultats de la cerca

Després de 250 dies sense govern i de nombroses temptatives, el socialista francòfon Elio Di Rupo va encapçalar l’executiu belga © Unió Europea Després de completar el rècord europeu absolut de dies sense govern 250, l’Estat belga va semblar tornar a la normalitat el 5 de desembre, quan el socialista Elio Di Rupo va anunciar la formació d’un govern d’unitat En el nou govern hi havia representants de sis partits socialistes, conservadors i liberals de Flandes i Valònia En va quedar fora la Nova Aliança Flamenca N-VA, de signe conservador, secessionista i republicà, que el 2010 havia obtingut…

El president belga, Yves Leterme, va rebre de mans de Miguel Ángel Moratinos el traspàs de la presidència de torn de la Unió Europea © The Belgian Presidency of the Council of the European Union 2010 El greu conflicte nacional entre les respectives representacions polítiques de les comunitats valona i flamenca va aconseguir posar de nou l’Estat belga a la vora de la fallida El 23 d’abril, va tornar a dissoldre’s la coalició de Govern formada per cinc partits, després de la sortida dels liberals flamencs arran d’una disputa sobre drets lingüístics al districte electoral bilingüe de Brusselles-…

La fragilitat institucional que arrossega el país des del 2007 es va trobar amb un nou i definitiu repte a causa de la crisi econòmica La primera víctima va ser la Banca Fortis, que, ofegada per decisions especulatives, va portar els governs del Benelux, principals accionistes, a nacionalitzar l'entitat i a repartir-se-la La impugnació de la decisió exercida per un grup d'accionistes minoritaris i la posterior revelació de les pressions que el Govern havia dut a terme sobre un jutge per condicionar la seva decisió van fer que el 19 de desembre el Govern d'Yves Leterme anunciés la dimissió en…

Finalment, a principis d'any, Eslovènia va ratificar l'adhesió de Croàciaa l'OTAN, una incorporació que havia bloquejat, igual com les negociacions d'adhesió a la UE, per la disputa territorial que enfronta tots dos països pels límits marítims de la badia de Piran Mentre que Croàcia considera que els límits marítims s'han d'establir al mig de la badia, Eslovènia, amb una línia de costa menor que la del seu veí croat, reclama que les fronteres marítimes no limitin el seu accés directe a l'Adriàtica L'acord d'arbitratge entre ambdós països es va firmar a Estocolm a…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern interí va recaure sobre la…

Partidària d’una reforma mínima del franquisme, a les eleccions legislatives espanyoles del 1977 només obtingué 16 diputats i 3 senadors, resultats que foren encara més migrats —6 diputats i 3 senadors— el 1979, en presentar-se dins la Coalició Democràtica pacte electoral format per AP, Acción Ciudadana Liberal de JM de Areilza, i el Partido Democrático Progressista d’A Osorio Durant els anys 1979-80, Fraga, el seu líder, es desfeu dels elements més reaccionaris del partit i procurà de donar-li una orientació moderada, reformista i populista Des del 1982 fins al 1989 mantingué estables els…

Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…

Llicenciat en dret per la Universitat La Sapienza de Roma 1988, on posteriorment fou adjunt de les càtedres de dret privat i de dret civil Posteriorment amplià estudis a les universitats de Yale, la Sorbona, Londres i d’altres alguns dels quals han estat qüestionats Del 1997 al 1998 exercí la docència a la Universitat de Florència des del 2001 com a catedràtic de dret privat Després de les eleccions del 4 de març de 2018, els partits populistes M5S  i Lega Nord  negociaren un govern de coalició amb Conte que no pertanyia a cap de les dues formacions i que no havia participat en les eleccions…

El país va mantenir la confusió política arran de la dimissió del president, Mohamed Nasheed, el 2012 En aquest context, al febrer, l’antic president es va refugiar a l’ambaixada índia a Male' després que un tribunal va emetre una ordre d’arrest contra la seva persona, i en va sortir de nou un cop aquesta va quedar sense efecte, malgrat que els càrrecs van seguir pendents En les esperades eleccions del setembre, focalitzades en l’economia i el paper de l’islam a la societat, Nasheed va guanyar amb un 45% dels vots, seguit d’Abdulla Yameen 25%, germà de l’expresident autoritari Maumoon Abdul…

Un cop d’estat, encapçalat pel general António Indjai, va acabar el 12 d’abril amb el procés que havia d’elegir el president de la república El cop es va perpetrar entre les dues voltes d’unes eleccions anticipades arran de la mort del president Malam Bacai Sanhá el 8 de gener en un hospital de París, on va ser traslladat perquè el tractessin d’una malaltia El cop, un més en la història de l’excolònia portuguesa, va estar motivat pels bons resultats del candidat del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, Carlos Gomes Júnior, que plantejava seguir endavant amb un…