Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
L’aprofitament dels recursos vegetals de les boscanes decídues
Collir sense plantar Estimació de la producció de materials vegetals comestibles i medicinals a les boscanes de l’Europa oriental, inclosa la Rússia europea, l’any 1986 L’herba, el material més abundant, s’aprofita pràcticament tota com a farratge amb 338,3 milers de t, representa una mica més de la meitat 53,74% del volum total de productes que proporciona el bosc L’altre material que es pot obtenir en abundància, en aquest cas destinat al consum humà, són els fruits 177,8 milers de t La major part són fruits carnosos 167,3 milers de t, mentre que la producció total estimada de fruites…
La casa Cros, pedra mil·liar de la indústria química catalana i espanyola
Dibuix de la fàbrica Cros a Badalona ECSA La industria química moderna ha nascut, a Europa, com una seqüella de la plètora tèxtil del segle XVIII L’augment de la població i de la renda per càpita anaren acompanyades, en aquella centúria, d’una renovada esplendor dels teixits tradicionals –de llana, lli i seda– i de l’adopció d’un teixit nou –el de cotó– cridat a eclipsar ben aviat els seus predecessors Un dels problemes d’aquella indústria tèxtil consistia en els costos en temps i en diners generats pel blanqueig, l’operació destinada a deslliurar el fil o la tela de les matèries grasses o…
Bangladesh

Estat
Estat de l’Àsia meridional, que és totalment voltat per l’Índia, excepte al SE que limita amb Myanmar i al S, que s’obre al golf de Bengala; la capital és Dhaka.
La geografia física Situat a la part oriental de Bengala, tot el territori és una gran plana alluvial, llevat del SE, on es localitzen les altures de Chittagong Aquesta plana ha estat formada pels abundants sediments del Ganges i del Brahmaputra, rius que en arribar a Bangladesh formen un immens delta i es ramifiquen en nombrosos braços que dificulten les comunicacions La gran quantitat de sediments que aquests rius aporten fa que el delta guanyi contínuament terreny a la mar El Ganges i el Brahmaputra són molt cabalosos i a Bangladesh tenen 13000 m 3 /s i 19500 m 3 /s, respectivament En…
Els Batlló
Batlló Germans La família Batlló La família Batlló era olotina Quatre dels set germans Batlló i Barrera baixaren a Barcelona a installar la seva indústria A casa seva possiblement haurien pensat en la llana, que era el producte tradicional del país Però pel fet de baixar a Barcelona passaren amb tota naturalitat al cotó Al començament no devien pas anar plegats, perquè la primera vegada que els trobem, l’any 1829, Jacint Batlló té una petita indústria de teixits al carrer de la Riereta, mentre un o altres germans participen en un negoci similar dintre de la societat Batlló i Escubós, al…
Zimbàbue

Estat
Estat de l’Àfrica meridional, limitat per Zàmbia al N, per Moçambic al NE i l’E, per la República de Sud-àfrica al S i per Botswana a l’W; la capital és Harare.
La geografia física El país és constituït per una massa de terres altes altiplans de Matabeleland al SW i Mashonaland al NE que formen part del gran altiplà de l’Àfrica central i meridional, en el qual l’erosió actuant sobre materials de diferent resistència ha creat un relleu de terrasses que davallen a la depressió del Zambezi al N i a la del Limpopo al S Els esquists i gresos paleozoics formen un espès estrat horitzontal interromput per intrusions ígnies, especialment al centre del país, on donen lloc al Great Dyke monts Inyanga, 2596 m, que forma una serralada de turons que travessa el…
Mallorca

Illa
La més gran de les Illes Balears, que ocupa la posició central dins l’arxipèlag.
És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
El desenvolupament econòmic de les àrees rurals
A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…
La literatura en fulls solts
El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…
Els nous camins de cultura
La toilette , R Casas, c 1894 MAM La població exclosa de l’alta cultura tenia alguna preocupació cultural i un cert afany d’incorporar-se als nous aires, tot i que sovint anava per altres viaranys que la classe dirigent Els progressos tecnològics en les arts gràfiques la linotipia és del 1886 facilitaren la difusió de la cultura escrita a través de la premsa i dels fulletons o la musical amb els fonògrafs comercialitzats des del 1887 Els diaris, la premsa en general, es convertiren en importants mitjans d’informació i creadors d’opinió D’informació perquè cada dia tenien més garantida la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina