Resultats de la cerca
Es mostren 985 resultats
Sant Lleïr de Pobellà (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquesta església situada en un pendent de carena, amb restes d’una necròpoli i habitatges antics ECSA - A Roig La localització de les restes de la capella de Sant Lleïr es fa difícil per la manca de referències al voltant de l’assentament Probablement, però, és situada al capdamunt del barranc del Bosc, a 1 500 m d’altitud, al peu del turó de Sant Quiri, en una suau carena orientada a migdia Mapa 33-10214 Situació 31TCG350948 Per a accedir fins al seu emplaçament s’ha de seguir sempre l’antic camí que portava a Serra Espina, fins a la capçalera del barranc del…
Sant Andreu de Baén (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Clàssica estampa d’una petita església rural d’origen romànic, amb diversos remodelatges ECSA - A Roig L’església parroquial de Sant Andreu es troba a l’entrada mateix del poble de Baén, el qual se situa a ponent de Gerri de la Sal, a la zona dita de Sobre Gerri Mapa 33-11252 Situació 31TCG440879 Per a arribar-hi des de Gerri de la Sal s’ha de seguir una pista de terra, que en uns 4 km ens deixa al mateix poble de Baén Aquesta pista, en molts indrets, segueix l’antic camí que unia els pobles de Gerri i la Seu d’Urgell ARD Història Malgrat que la vila i el castell de Baén apareixen…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’…
Xatrac menut
El xatrac menut Sterna albifrons , molt més petit que la resta de xatracs fins a 24 cm, s’identifica fàcilment per les seves dimensions i, en el període estiuenc, per la taca blanca del front, ben visible en aquest exemplar, aclofat damunt dels ous, fotografiat al delta de l’Ebre Noteu, també, el color groc del bec, que es fa negre a la punta Anna Motis El xatrac menut és una espècie estival present al llarg del litoral dels Països Catalans, concentrada localment en colònies, que s’observa escassament en migració i de la qual alguns hiverns resten individus isolats al delta de l’Ebre i en…
Bec d’alena
El bec d’alena Recurvirostra avosetta , més gros que el cames-llargues fins a 43 cm, s’identifica pel dibuix negre sobre blanc del plomatge i, sobretot, pel llarg bec, corbat cap amunt, i per les potes, d’un to blavós, caràcters que s’aprecien a l’exemplar de la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu l’aspecte gràcil de les potes i la membrana que uneix els dits, característica dels ocells de ribera Xavier Ferrer Present durant tot l’any al territori estudiat, a Catalunya i el País Valencià nia i hiverna d’una forma molt local, i és molt més estès durant les migracions A la…
Sant Martí de Campelles
Art romànic
Situació Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics M Pagès L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació Mapa 255M781 Situació 31TDG290831 APF-JAA Història El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “ locum que dicitur Engelados … infines de Ville…
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,
Juan Goytisolo Gay

Juan Goytisolo Gay
© Instituto Cervantes
Literatura
Novel·lista i assagista en llengua castellana.
Germà dels també escriptors José Agustín i Luis Goytisolo , inicià estudis de dret a la Universitat de Barcelona 1948, que abandonà per la literatura El 1956 anà a París, on treballà d’assessor literari editorial, i inicià una existència itinerant que el portà a residir molt sovint fora de l’Estat espanyol, i a mitjan anys noranta fixà la residència a Marràqueix Els anys seixanta descobrí el món arabomusulmà, que freqüentà i arribà a conèixer amb profunditat, i que el portà a ser un defensor del multiculturalisme, especialment a través de les seves nombroses collaboracions a El País i altres…
terminisme
Lògica
Nom amb què també és designat el nominalisme, sobretot en la posició més extrema de Roscelin, que identifica els universals amb els mots (termini) de què hom es val per a referir-se a un conjunt d’éssers semblants.
Aquesta teoria ha trobat un ressò en la psicologia conductista i la reflexològica actuals
casa d’Àustria
Nom amb el qual fou coneguda a Europa la nissaga dels Habsburg, des que Àustria s’identificà amb llurs possessions hereditàries a partir de la reunió definitiva d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol i les possessions de Suàbia.
Aquesta designació no solament fou aplicada a la branca alemanya de la família sorgida de l’infant Ferran a qui l’emperador Carles V, el seu germà, lliurà a la dieta de Worms, el 1521, l’herència austríaca, sinó també a la branca hispànica descendent de Carles V, del qual heretà les corones de Castella, de Catalunya-Aragó i de Borgonya Aquesta branca s’extingí amb la mort de Carles II el 1700 sense descendència masculina, i la primera, amb Carles VI, que morí el 1740, igualment sense descendència masculina i que entre el 1705 i el 1725 fou rei de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina