Resultats de la cerca

El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les…

L’ànec cullerot Anas clypeata , comú als aiguamolls del nostre país, és gros ateny fins a 51 cm i amb el cap verd, inconfusible per la forma del bec, negre, lluent i gros, en forma de cullera Noteu a la fotografia, la posició del cos en nedar, inclinat cap endavant, que li és molt característica La femella és difícil de reconèixer, però es distingeix pel color verd fosc del mirall Oriol Alamany Migrador i hivernant regular a tot el territori continental llevat d’Andorra, on és absent, principalment als marjals i als aiguamolls litorals Escàs en migració a Mallorca i accidental a les Pitiüses…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier…

Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…

Situació i presentació El municipi de Pontils, el més extens després de Montblanc, és situat al sector de l’Alt Gaià, a la part alta de la seva vall, a la banda sud-oriental de la comarca, al límit amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp Al NE el terme confronta amb el municipi de Bellprat i a l’E un petit sector limita amb el de Santa Maria de Miralles, ambdós de l’Anoia Al S termeneja amb Querol i amb el Pont d’Armentera, de l’Alt Camp, mentre que a l’W ho fa amb Sarral i al NW amb les Piles, de la Conca de Barberà El municipi de Pontils va rebre el nom de la seva capital històrica, Santa…

Situació Una de les tombes del cementiri F Baltà Un aspecte del cementiri, amb les tres sepultures F Baltà Necròpoli de sepultures de lloses, situada en una zona de carena, al cim d’un petit turó, a uns centenars de metres de Sant Cebrià de Lledó o els Metges L’elevació on hi ha les tombes és coberta en l’actualitat d’un bosc de pins i d’alzines sureres Mapa 334M781 Situació 31TDG963408 Per anar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges, podem agafar una pista de terra, força bona i ampla, que surt dels afores de Caçà de la Selva, anant cap a Llagostera, a mà esquerra, passada una…

L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al…

Vida i obra Membre d’una poderosa i influent nissaga valenciana, era fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara, i posseí el títol de baró de Llaurí Continuador d’un dietari iniciat pel seu germà Àlvar, Dídac de Vic fou protector del monestir dels jerònims de Santa Maria de la Murta, a la vall de Miralles, al terme d’Alzira, i gastà una part de la seva fortuna fent-hi millores arquitectòniques i decoratives Entre altres coses, donà a aquesta comunitat una collecció de retrats de valencians illustres, pintats per Ribalta, alguns dels quals encara es conserven…

Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops un exemplar vist a Cotlliure Vallespir el 180469, un altre de fotografiat al Collsacabra Osona el 290962 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica Àguila marina Haliaeetus albicilia Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996…