Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Lluís XIII de França
Lluís XIII, el delfí de França, retrat fet per Frans Pourbus, el Jove (1569-1622)
© Corel Professional Photos
Història
Rei de França (1610-43) i comte de Barcelona (1641-43).
Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…
Història de València
Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana.
Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València , amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà , escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 el 1971 en edició facsímil És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes…
Gramont
Llinatge feudal.
Originari del burg de Gramont, al Lapurdi Baixa Navarra, sobre el riu Biduze, entre Donapaleu Saint-Palais i Vidàshon Bidache, que senyorejà les baronies de Guíshon Guiche, adquirida el 1485, Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó agramontès Gabriel de Gramont mort el 1534, fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers, arquebisbe de…
la Cerda
Família castellana eixida de la casa reial de Castella.
Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos…
Eulogio Marcelino Camacho Abad

Marcelino Camacho
© AHT/Fundación 1º de Mayo
Política
Economia
Sindicalista i polític castellà.
Fill d’un ferroviari, cresqué a Ariza Aragó i fou obrer metallúrgic Militant del Partido Comunista de España des del 1935, posteriorment s’afilià a la Unió General de Treballadors En esclatar la Guerra Civil Espanyola , anà a Madrid per unir-se al bàndol republicà, en el qual combaté Arrestat pel general Segismundo Casado López 1939, s’evadí, però finalment fou capturat pels franquistes i enviat a un camp d’internament de Tànger, aleshores ocupat per tropes de Franco Evadit novament el 1944, passà a Orà, a l’aleshores Algèria francesa, on s’uní als exiliats republicans Indultat, tornà a l’…
Maurice Barrès
Literatura francesa
Política
Escriptor i polític francès.
Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels exponents més …
Estat Català
Partit polític
Partit independentista registrat al setembre de 1977 a Barcelona que pretén recollir l’herència històrica dels partits homònims antecedents.
El nom d’ Estat Català fou recuperat el 1976 per Josep Planchart, que assajà de rellançar aquest rètol sense èxit El partit, des d’aleshores, ha estat trasbalsat per lluites fraccionals des de la dissidència del sector autodefinit com a “ortodox” Estat Català ortodox i del “proletari” Estat Català del Proletariat , fins a temptatives juvenils d’imposar línies de signe divers, des del racisme com succeí el 1982 amb l’ingrés del collectiu xenòfob Nosaltres Sols , fins a posicions de socialisme pancatalanista, sense massa transcendència El 1999 es feren públiques novament discrepàncies…
Berenguer Arnau de Cervelló i de Queralt
Història
Baró de la Llacuna, conseller i camarlenc del rei Martí; fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.
Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs 1387, amb Beatriu de Rajadell 1419 i amb Joana de Vilanova Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal 1381, en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac 1389-90 i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí 1392 entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394 Tornà a Catalunya 1397 en…
Jaume I d’Anglaterra
Història
Rei d’Escòcia (Jaume VI: 1567-1625) i d’Anglaterra (1603-25), fill de Maria I i d’Enric Stuart.
Feble de caràcter i de salut, deixà el govern a les mans de diferents privats Moray, Marton, Lennox, que no impediren les lluites entre les diverses faccions de la noblesa El 1582 fou raptat pel partit protestant, però fou alliberat l’any següent El 1585, amb l’ajut d’ Elisabet I d’Anglaterra , tingué un èxit relatiu en la lluita contra el faccionalisme i les prerrogatives dels barons escocesos Vacillant en la polèmica entre catòlics i protestants i temorós de perdre l’ajut d’Elisabet i l’oportunitat de regnar a Anglaterra en morir aquesta, no feu res per a salvar la vida de la seva mare, que…
Gai Aureli Valeri Dioclecià

Bust de Gai Aureli Valeri Dioclecià
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Emperador romà.
A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià i Constanci…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina