Resultats de la cerca

De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys Durant la Guerra Civil de 1936-39 feu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada L’any 1954 s’installà a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el…

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la…

Fill petit dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Fins a onze anys estudià violí Ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumne de violoncel de Paul Tortelier i Pierre Pasquier Obtingué un primer premi en violoncel i un altre en música de cambra Fou guardonat al Concurs Pau Casals de Budapest 1968 i al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, de Florència 1969 Amb els seus germans, Patrice i Frédérique , formà el Trio Fontanarosa Durant dotze anys, entre el 1968 i el 1980, formà part de l’Orquestra de l’Òpera de París, i…

Vida i obra Conreà la novella històrica, i, amb dos volums publicats, Cap de brot 1982 i Els persistents 2004, construí la saga d’una família, els Simó, a través de la qual es perfila la història de la Catalunya del segle XVIII Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l’Onze de Setembre Pere Simó, el personatge, és un combatent austriacista que, convertit en comerciant, adopta progressivament la ideologia economicista del segle XVIII Després de la derrota, Catalunya només es pot salvar amb una economia forta Els seus fills i el seu besnet,…

Amb pocs anys es traslladà amb la seva família a Viena on fou deixeble d’A Walter Es perfeccionà a Leipzig amb J Plengel Debutà amb només onze anys en un concert amb l’Orquestra Simfònica de Viena que dirigia F Weingartner i a l’edat de setze anys ja impartia classes al Conservatori de Colònia El 1923 tornà a Viena i des del 1929 al 1933 fou professor de la Hochschule de Berlín L’any 1934 debutà als Estats Units, en un concert a Nova York dirigit per B Walter El 1941 el nomenaren professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia Sovint formà part de trios amb A Schnabel i B Huberman i…

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria…

Defensa lateral dret, s’inicià al Fort Pienc barcelonès la temporada 1927-28 Pactà amb el Futbol Club Barcelona la seva nacionalització espanyola per poder jugar com a blaugrana, la qual cosa tingué efecte el 30 de maig de 1929 Actuà durant vuit temporades 1928-36 en un total de 236 partits, 93 dels quals a la Lliga, on marcà 6 gols Formà part de l’equip campió de la primera Lliga 1929, i guanyà el Campionat de Catalunya en cinc ocasions 1930, 1931, 1932, 1935, 1936 Exiliat a França durant la Guerra Civil, s’incorporà al Racing de París 1938-40 i conquerí la Copa Jugà al Melilla 1943-44 i al…

Fundat l’any 1994, prengué empenta amb la creació del projecte “Grups d’iniciació esportiva per a discapacitats”, que s’implantà gradualment a onze municipis de la província de Barcelona Terrassa, Sabadell, Rubí, Sant Cugat, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Castellar del Vallès, Vic, Manlleu, Barcelona i Premià de Mar Té per objectiu la integració de l’esport en la vida quotidiana de persones amb alguna discapacitat És l’únic club d’esport adaptat dins del territori espanyol que basa el seu projecte en l’esport no competitiu Practica boccia, gimnàstica rehabilitadora,…

Especialista en proves de mitjana i llarga distància, nedà amb el Club Natació Barcelona i es proclamà campió de Catalunya de 400 i 1500 m lliure 1952 Competí també en waterpolo a les files de l’equip del CN Barcelona que guanyà onze Campionats d’Espanya entre el 1949 i el 1964 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona 1955 en els Jocs Mediterranis Participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i aconseguí el quart lloc al Trofeu Itàlia celebrat a Nimega, Holanda 1953 Participà en els Campionats Europeus 1954, 1958 i el torneig Sis…