Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…
Els ortòpters ensífers: grills, saltamartins o pantinganes, cadells i someretes
Els ortòpters, ensífers i celífers, que tractarem en aquesta pàgina i les següents, són insectes que ocupen gairebé tots els hàbitats terrestres i que, si bé són típics i més abundants a les regions tropicals i subtropicals, es troben presents a gairebé tot el món El fet que els tractem en dos capítols separats es deu al fet que hi ha entre els ortòpters dos grans grups diferents, el dels grills i saltamartins ensífers i el dels llagosts celífers, grups que hom ha reconegut des d’antic i que han rebut successivament el tractament de subordres de l’ordre dels ortòpters i d’ordres separats L’…
Les lleis de la genètica
Parentiu i diversitat Mireu d’observar les vostres mans i comparar-les amb les d’altres persones Són extraordinàriament semblants l’estructura òssia, la pell i les ungles segueixen en totes les mans el mateix model I és així per a totes les parts del nostre cos qualsevol ésser humà tindrà les mans com les nostres i, en general, estarà "fet" com nosaltres Els altres organismes vius també són constituïts segons el model determinat de la seva espècie Talment com si cada organisme hagués estat format seguint un "manual d’instruccions" ben precís Amb tot, també és cert que la nostra mà té moltes…
Els anèl·lids poliquets
Característiques generals El poliquet de la fotografia, una espècie errant, Lepidasthenia elegans , permet d’observar la clara segmentació externa del cos i la distribució de les setes a cada anell, com també la diferenciació del cap, a la part anterior del cos Aquesta espècie viu principalment a l’interior de les concrecions calcàries dels ambients coralligen i el precoralligen Lluís Dantart Els poliquets constitueixen el grup més ampli i divers del fílum dels anèllids Es tracta d’animals multisegmentats i proveïts d’unes expansions laterals molt característiques, anomenades parapodis, que…
Els hexacoralls o zoantaris
Aspecte general extern dels hexacorallaris i detalls de l’esquelet A Exemplar d’actiniari i detalls de la base d’un mesenteri A’ , de la part apical de la columna que conté l’esfínter A " i de la disposició dels septes del seu esquelet A"’ B exemplar de ceriantari i disposició dels septes B’ C colònia de zoantaris i disposició dels septes C’ D colònia de madreporari i disposició dels septes D’ 1 Tentacle , 2 boca , 3 disc oral , 4 faringe , 5 gònades , 6 musculatura longitudinal , 7 sifonòglifs , 8 esfínter , 9 musculatura basilar , 10 septe o mesenteri , 11 disc basal , 12…
ortòpters
ortòpter gríl·lid: cadell
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.
Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls composts molt…
cabra

Cabra
Josef Reischig (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Insecte paràsit de l’home, de l’ordre dels anoplurs, d’1,5 mm de llargada, semblant al poll però de cos més curt i ample, amb els tres parells de potes proveïdes d’ungles per a fixar-se sòlidament a l’hoste.
Habita a les regions piloses de l’home, principalment al pubis, i és anomenat també poll del pubis
cladòcers
Carcinologia
Grup de crustacis diplostracis, de talla petita, caracteritzats per la possessió de 4 o 6 parells d’apèndixs toràcics i una closca formada per dues valves, de la qual surt només el cap; tenen antenes grans, que els serveixen per a nedar.
Viuen als estanys i als llacs, i presenten típicament partenogènesi estacional El gènere més representatiu és Daphnia , la puça d’aigua
covalència
Química
Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits ( covalència normal
) o en la qual un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç ( covalència dativa
o coordinada
).
El terme fou proposat per ILangmuir 1919, en oposició al d' electrovalència , ja aleshores emprat per a descriure la transferència d’electrons
efedra

Efedra (Ephedra distachya)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives dioiques, de la família de les efedràcies, amb fulles curtes i verticil·lades, generalment reduïdes a esquames, més o menys concrescents, amb inflorescències axil·lars i amb fruits sincàrpics globosos, embolcats per dos parells de bràctees carnoses vermelles o grogues.
L’espècie més comuna és la trompera Edistachya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina