Resultats de la cerca
Es mostren 2652 resultats
Santa Maria de Boldú (la Fuliola)
Art romànic
El primer esment del lloc de Boldú és de l’any 1080, en què el comte d’Urgell Ermengol IV concedí a Ponç de Dalmau l’alou o quadra de Boldú, a la marca del comtat, al pla del Mascançà Tot i aquesta notícia tan primerenca del terme, no hi ha referències de l’església de Boldú fins al segle XIII El 1242 es dictà una setència sobre la qüestió que havia sorgit entre Berenguer d’Almenara i el monestir de Poblet a causa de la fundació que féu Berenguer d’Almenara, senyor de Boldú i pare del primer, d’una capellania o benefici per tal que el castell de Boldú tingués un sacerdot per als serveis…
Torre d’Asmet o de Rocacorba (Tortosa)
Art romànic
Hom desconeix el lloc exacte on era situada la turrem Azmeto , la qual segons els documents antics consta que era al terme de Tortosa, al camí que anava a Camarles Aquesta torre andalusina, potser una almúnia, és coneguda com a torre de Rocacorba a partir de la concessió que en féu Guillem de Bell-lloc a Arnau de Rocacorba i a la seva muller Arsenda, en una data desconeguda anterior al 1164 Fou pel setembre d’aquest any quan, davant les reclamacions de Turc, genovès, i de Martí Robany, que en cobejaven la pertinença, el rei Alfons I i Guillem Ramon de Montcada confirmaren la legalitat de la…
abandó de família
Dret penal
Delicte que consisteix a incomplir voluntàriament, podent-ho fer, els deures d’assistència derivats del matrimoni, de la pàtria potestat o de la tutela (assistència mútua entre els esposos; assistència moral, correcció i educació dels fills o tutelats, llur representació legal i administració de llurs béns; etc), quan és degut a una conducta desordenada o bé quan concorre amb l’abandó culpable del domicili comú.
Igualment, consisteix a incomplir els deures d’assistència econòmica per a l’alimentació dels descendents, ascendents o cònjuge que es trobin necessitats La qüestió si la llei ha d’aplicar-se només a les obligacions econòmiques o també a d’altres obligacions d’assistència que comporten el matrimoni, la paternitat i la tutela, ha estat molt discutida en certs estats només és castigada la falta d’assistència econòmica quan pot provocar la mort o perjudicis greus a la salut Brasil, Noruega, Canadà, Bèlgica, Països Baixos, etc el codi penal italià del 1930, en canvi, estengué el delicte a la…
Tractat de Niça
Política
Dret
Segon dels tractats signats pels països membres de la Unió Europea per a la revisió i actualització del Tractat de Maastricht, en aquest cas el febrer del 2001.
Entre els temes abordats destaca el de les reformes institucionals es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d’ús general de presa de decisions a la Comissió, i es reduïren les qüestions amb dret a vet l’ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals També foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països petits amb els grans i per a la qual es proposaren solucions de compromís nombre màxim de comissaris, torn rotatori igualitari, etc També es modificà el nombre de vots al consell de ministres, mesura que tingué més…
Bielorússia 2015
Estat
L'11 d'octubre hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Com és habitual, el president Aleksandr Lukaixenko, en el poder des del 2004, va obtenir un fort suport el 83,5% dels vots Com a nota curiosa, l'opció "Contra tots els candidats" va obtenir més vots que qualsevol candidat opositor, el 6,3% L'OSCE, que havia desplegat observadors, va manifestar que encara queda molt de camí fins a arribar a una autèntica democratització del país Dos dies abans dels comicis es va anunciar que l'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, crítica amb Lukaixenko, havia obtingut el premi Nobel de…
Tribunal Europeu de Drets Humans
Dret internacional
Organisme, amb seu a Estrasburg, creat pel Consell d’Europa per tal de garantir el lliure exercici dels drets polítics i cívics.
Té com a document fundacional i de referència la Convenció Europea de Drets Humans La primera sessió del TEDH se celebrà el 23 de febrer de 1959 Hi poden recórrer tant els individus com els estats signants de la Convenció, però fins el novembre del 1998 no funcionà plenament i els ciutadans no pogueren adreçar-s’hi directament Abans de recórrer-hi, cal haver exhaurit totes les instàncies dels estats membres i, posteriorment, haver presentat el cas a la Comissió Europea de Drets Humans perquè aquesta intenti una solució amical amb el govern afectat en la qüestió Les sentències són vinculants…
Francesc Subiràs i Barra
Matemàtiques
Matemàtic.
Germà de Josep Subiràs i Barra Deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1764 a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial El comte de Ricla el nomenà 1768 director del Collegi de Cordelles —evacuat pels jesuïtes expulsats— des d’…
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en la hispana, d’…
semicompàs
Música
En compassos de més de dos temps, unitat mètrica (metre) situada entre el compàs i el temps.
Certs teòrics de la música J Zamacois, per exemple s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics Aquest fenomen sol ser conegut amb el nom d' amalgama En compassos relativament petits com ara el de tres temps -o…
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina