Resultats de la cerca
Es mostren 1496 resultats
música de Vic
Música
Música desenvolupada a Vic (Osona).
Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…
Summa, del Codi de Justinià (ms. 129)
Art romànic
Es tracta d’un manuscrit * en pergamí de 253 × 178 mm La mida de la caixa d’escriptura varia entre els 180 × 110 mm dels folis de text i els 180 × 125 mm de l’índex Cada plana està organitzada a dues columnes de 37 línies El número de folis és, en total, de 122, numerats en xifres aràbigues Els quadernets 15 en total estan ordenats mitjançant reclams que segueixen l’ordre alfabètic a-a, b-b, etc Ha estat datat al final del segle XII El llibre comença, en el foli 1, amb un índex Aquesta primera part és incompleta, ja que comença amb el capítol LXVIII del llibre IV En el foli 5 ja trobem l’…
Teodor Tomàs i Palomar
Cristianisme
Canonge de la catedral de València, mecenes i editor.
Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de…
José Ortega y Gasset
José Ortega y Gasset
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Assagista i filòsof castellà.
Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…
Àguila cuabarrada
L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El seu hàbitat són les serralades…
Sant Esteve d’Esclanyà (Begur)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és el temple parroquial del petit poble d’Esclanyà, que és situat al costat sud-oest del terme, en un terreny accidentat pels contraforts del massís de Begur Mapa 335M781 Situació 31TEG147422 Esclanyà es troba a mà dreta de la carretera que va de Begur a Palafrugell, a 5 km del seu cap de municipi i molt més a prop de Palafrugell MLIR Història L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és esmentada l’any 1280 amb el nom d’“ ecclesie de Asclayano ” i, posteriorment, al segle XIV amb el de “ sancti Stephani de Sclaiano ” Església Un aspecte de l’interior…
Necròpoli de les “Masies Catalanes” (L’Albiol)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli és situada a la urbanització “Masies Catalanes”, a l’anomenada “Villa Urrutia” Es troba a uns 280 m sobre el nivell del mar, al vessant d’una elevació, a uns 500 m del mas de Gibert Mapa 34-17446 Situació 31TCF453668 Per arribar al mas de Gibert, cal prendre a la carretera C-240 el trencall que mena a l’Albiol Poc després, a mà dreta, un camí porta al mas La urbanització “Masies Catalanes” és al costat Necròpoli L’any 1976, en el decurs d’unes obres, es van descobrir diverses restes arqueològiques que van motivar la realització d’una intervenció arqueològica a…
Picot negre
El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució comprèn les…
Alteracions de la menstruació en el climateri
Les manifestacions més evidents del climateri són les referides a les modificacions que s’observen en la presentació de les menstruacions És normal que en un moment donat de la vida, generalment entre els 40 anys i els 50, els cicles menstruals es tornin irregulars, com també que es modifiqui la intensitat i la durada de les hemorràgies L’edat exacta en què comencen els canvis i les característiques de les modificacions són molt específiques en cada cas particular, raó per la qual no se’n poden determinar estrictament els criteris de normalitat En alguns casos els canvis són precoços, en d’…
La realització d’una dieta
Com ja s’ha dit, les dietes són indicades en el context de la prevenció o el tractament de diversos processos patològics Per això, de la mateixa manera que s’esdevé amb l’administració de fàrmacs o d’altres mesures terapèutiques, són els facultatius els qui les han de prescriure En aquest sentit, cal assenyalar que si una dieta no es confecciona o es duu a terme de manera adequada, el resultat pot ésser insuficient o fins i tot contraproduent, bé perquè no s’ha limitat, com calia, el consum de determinats aliments o bé perquè amb la dieta no es realitza una alimentació suficient i equilibrada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina