Resultats de la cerca

Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les Agudes dins…

Situació Claper de rocs al cim del turó de Sant Alís, únic testimoni actual del que fou aquesta antiga església ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de la capella de Sant Aleix, o Sant Alís, són al cim del turó de Sant Alís, uns 3 km a ponent del Puig de Meià, des d’on cal anar-hi a peu AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG335527 Història Aquesta església no apareix en cap document medieval Únicament a mitjan segle XVII Roig i Jalpí fa constar que entre les esglésies subjectes al priorat de Santa Maria de Meià hi havia la de “ San Alexos Confessor, en Mont-sec ” Només es pot afirmar que ha de tractar-…

El lloc de Pedrís, agregat a Bellcaire d’Urgell, fou conquerit probablement a la darreria del segle XI, ja que la seva existència és testimoniada documentalment l’any 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació cedida a Santa Maria de Gualter A mitjan segle XII, concretament el 1143, la turrim de Pedriz és esmentada com a afrontació territorial de l’alou que els comtes d’Urgell Ermengol VI i Elvira concediren a Pere i Arnau Bernat al camp de Mascançà Posteriorment, de l’any 1174 hi ha notícia que Pere de Tarascó, la seva muller Ramona i llurs fills concediren…

Es tracta d’una enigmàtica construcció o fortalesa situada a la partida anomenada “les Torres”, situada al nord-oest de Calaf, dalt d’un turó, molt a prop de la carretera que uneix l’esmentada població amb Castellfollit de Riubregós Les restes visibles d’aquesta construcció formen un recinte quadrat d’uns 24 m de costat, amb uns 60 cm de gruix, orientats cap als quatre punts cardinals S’accedeix a aquest recinte a través d’una obertura de 2 m d’ample situada al costat de migdia Interiorment, el quadrant NE del recinte és ocupat per una construcció subdividida en tres compartiments o espais…

El lloc de Saladern, avui despoblat, es troba a la banda nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, prop de la riera de Saladern, dita també de Conesa Aquest indret, enregistrat també en la documentació medieval amb el topònim “Aladern”, constituí a partir del segle XI una quadra, la qual incloïa un castell dins el seu terme Sobre aquest indret i la seva fortalesa s’han localitzat escasses referències documentals Hom té notícia que al segle XII hi posseïa algunes terres Guillem de Montpaó, fill de Pere Ponç de Segura Del seu castell, malgrat que se suposa que degué ésser…

Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de Cassanhas A…

Aquesta església fou la parròquia de l’antic vilatge de Montmagastre, situat al sud-est de Peralta, entorn del tossal del castell de Montmagastre o de la Móra Molt probablement fou el comte Ermengol IV d’Urgell, abans del 1092, qui vinculà a la comunitat de Santa Maria de Solsona la futura església de Sant Julià de Montmagastre, juntament amb els béns que encara tenia la mesquita allí edificada El papa Urbà II, l’any 1097, reconegué els drets de la comunitat solsonina a l’església de Montmagastre, confirmats pels seus successors Eugeni III 1151, Alexandre lll 1180 i Climent III 1188 En l’…

Situació Mur oest de l’església, del qual només romanen unes poques filades ECSA - MÀ Font Planta de l’església MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són situades al N-E del despoblat de Gavarret Mapa 32-10213 Situació 31TCG118989 Des de Gavarret cal dirigir-se a peu vers el N-E per uns prats abandonats Després de quinze minuts s’arriba a les ruïnes, que són a mig camí entre el poble i la línia d’alta tensió que baixa fins al Pont de Suert Església D’aquesta església només resten uns minsos vestigis que permeten, però, reconstruir-ne la planta Era un edifici d’una sola nau capçada…

El castell de Sos va donar el nom a la vall Sositana, a tota la rodalia coneguda actualment per la Solana Va ser, doncs, el centre polític comtal a la baixa vall de Benasc Se sap que el castello de Os superiore va pertànyer primer al comte Miró, després l’heretà el fill Guillem i, finalment, la comtessa Major II de Ribagorça El comte Miró n’acaptà els delmes i després, l’any 976, el fill Guillem lliurà dites rendes del castello de Os superiore al monestir d’Ovarra A la primeria del segle XI, tal com narra la Crònica d’Alaó, la comtessa Major de Ribagorça, havent estat repudiada per causa de…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…