Resultats de la cerca

Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…

Amb la mort dels darrers exemplars de l’espècie desapareix també l’espècie com a tal i el seu patrimoni genètic L’extinció ha estat un procés normal dins l’evolució de la biosfera, de manera que hi ha un turnover o reemplaçament continuat d’unes espècies per unes altres l’anomenada extinció de fons nogensmenys, en determinats moments de la història de la biosfera s’han produït grans episodis sobtats d’extinció en massa que han afectat més del 50% de les espècies, sense que hi hagi hagut un reemplaçament immediat per altres de noves Hi ha hagut cinc grans episodis d’extinció massiva,…

Aquests fluids són sempre homogenis La paret és formada per una delicada membrana, anomenada tonoplast o pellícula endoplasmàtica La utilització del roig neutre, colorant vital del contingut vacuolar, ha permès de saber que existeix un vacuoma aparell o sistema vacuolar de la cèllula en les cèllules animals Els vacúols poden originar-se per divisió de vacúols preexistents o per elaboració espontània en el citoplasma per exemple, per hipertròfies dels elements de l’ergastoplasma Els vacúols són lloc d’acumulació de substàncies de reserva o de deixalles tòxiques per part del mateix citoplasma…

A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana,…

Es graduà en enginyeria al Christ College de Cambridge 1944 Després del servei militar, estudià art en diverses institucions, entre les quals hi ha la Royal Academy de Londres 1951-53, on fou molt influït per Henry Moore , del qual fou també ajudant Posteriorment fou professor a la Saint Martin School de Londres 1953-79, on defensà una posició renovadora que s’afermà en la seva obra després d’una estada als Estats Units 1959 Allí fou directament influït per l’escultor David Smith , per Kenneth Noland  i d’altres Bé que les seves primeres escultures s’inscriuen en un realisme expressionista,…

Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d’impedir-ne la reproducció, entre els quals s’inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous els virus, però, en queden exclosos D’ençà que, l’any 1928, el bacteriòleg anglès Alexander Fleming descobrí la penicillina, la llista d’antibiòtics ha anat creixent…

Hom denomina síndrome de Klinefelter el conjunt de trets fenotípics corresponent al cariotip 47,XXY, és a dir un individu de sexe masculí amb un cromosoma X de més En realitat, hi ha variants de l’alteració cromosòmica que originen traces semblants, per la qual cosa hom considera que la síndrome apareix en tots aquells individus que, tenint 47 cromosomes o més, tenen almenys dos cromosomes X i, com a mínim, un cromosoma Y d’aquesta manera, també presenta la síndrome de Klinefelter el cariotip 48,XXXY Es probable que hi hagi mosaïcisme, és a dir coexistència de cèllules normals i cèllules amb…

És anomenada trisomia 18 o síndrome d’Edwards una alteració cromosòmica numèrica de pronòstic molt greu, consistent en l’existència d’un tercer cromosoma 18 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 8000 nadons vius, amb una freqüència triple en les femelles El nounat té poc pes, escàs desenvolupament dels músculs esquelètics i del greix subcutani, i també una marcada hipertonia muscular el plor és feble i respon escassament als estímuls sonors L’aspecte facial és característic microcefàlia amb occípit prominent, escàs desenvolupament de les crestes orbitàries, fenedures palpebrals…

La denominació errors congènits del metabolisme inclou un grup d’alteracions genètiques que generalment es transmeten a la descendència per un mecanisme d’herència autosòmica recessiva, caracteritzades per una fallada en la producció de certs enzims necessaris per al desenvolupament de reaccions metabòliques específiques Les conseqüències d’aquest defecte són molt variables, segons l’hormona deficitària Entre les alteracions més comunes destaca la fenilcetonúria , deguda a la manca de l’enzim fenilalanina hidroxilasa , la galactosèmia , deguda a un dèficit de l’enzim galactosa-1-…

Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o incisives Les…