Resultats de la cerca
Es mostren 723 resultats
Gat salvatge
El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os La…
Llaurí

Pou i molí de Llaurí
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès als vessants nord-orientals de la serra de Corbera, des de la serra del Cavall Bernat (592 m alt.) fins a la séquia de Llaurí, a la plana al·luvial del Xúquer.
L’àrea no conreada, al sud del terme, ocupa unes 300 ha de pinedes Hi ha un petit sector de secà en la zona de transició de la muntanya al pla oliveres, ametllers, garrofers Però la principal activitat és l’agricultura de regadiu, que s’estén sobre unes 800 ha i que aprofita l’aigua derivada del Xúquer 260 ha i de pous 540 ha La part més baixa és dedicada a l’arròs 300 ha, en regressió, els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers 500 ha El poble 1207 h agl 2006, llauriners 14 m alt és a la zona de contacte de la muntanya amb el pla, prop de l’antiga zona pantanosa, convertida avui en…
Les florideofícies
Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…
Miravet
El nucli antic de la vila de Miravet, amb l’església romànica de la Nativitat de la Mare de Déu i el castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Miravet, de 32,32 km 2 d’extensió, és situat al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta de l'Ebre Amb forma de triangle invertit, confronta amb els municipis de Benissanet N, Ginestar E, Rasquera SE, Benifallet SW, municipi aquest del Baix Ebre, i el Pinell del Brai W, de la Terra Alta El municipi s’emplaça al sector SW de la depressió de la cubeta de Móra, que és tancada pel congost de Miravet, on s’inicia el pas de Barrufemes o congost de Benifallet, per on l’Ebre passa congostat entre els darrers estreps de la serra de Cardó , a…
Peguera

Armes dels Peguera
Llinatge de cavallers, després nobles, els orígens del qual són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…
historiografia del Barroc
Historiografia catalana
El barroc, concepte interpretatiu sorgit a Alemanya al segle XIX per designar un estil en les arts visuals, s’ha convertit en una denominació que caracteritza tot un clima cultural i una època: fonamentalment el segle XVII.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest clima cultural, que es manifestà també en la historiografia, donà resposta a diverses claus interpretatives Pel que fa a la mentalitat de fons, per als homes i dones de l’època, el món era el teatre de les limitacions i contradiccions humanes, governat pels designis de la Providència Aquest substrat feu que prevalgués un enfocament religiós i moral de la història, en què es combinaren el catolicisme militant i reafirmat per les pautes del concili de Trento 1545-63, i el llegat ètic clàssic principalment de l’estoïcisme En aquest segle on hi hagué unes…
batalla de l’Ebre

Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla…
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…
Les micareàcies i les esquamarinàcies
Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina