Resultats de la cerca

En són exemples el Catecismo político para instrucción del pueblo español Cadis, 1810, el Catéchisme des industriels 1823-24 de Saint-Simon, o el Catecismo político 1865 de Rodríguez Valhondo, dedicat als escolars Als Països Catalans n'és un precedent curiós el fullet austriacista Doctrina catalana Barcelona, 1705, en vers Durant el sXIX, molts grups ideològics els empraren per tal de propagar llurs doctrines liberals Catecismo político, 1812, de Josep Caro i Sureda Catecisme polític amb objecte de instruir als catalans en los drets, privilegis i vantatges que els proporciona la…

Amb el seu germà Domènec Giménez i Botey fundà l’empresa Industrial Cinematogràfica Comercial i Artística ICCA 1934-36 El 1936 fou un dels fundadors del Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona Anà durant la guerra civil a Amèrica per promoure la causa republicana En acabar la guerra s’installà a Mèxic 1939-66, on realitzà diverses exposicions La seva obra Búho , escultura en ciment, formà part de la gran exposició “Obra impresa y obra plástica” dels republicans, organitzada el 1979 al Museo de San Carlos de la ciutat de Mèxic Fou assessor i director artístic de la revista “Pont Blau…

Fill de Domènec Xarrié i Mirambell , al costat del qual es formà Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona 1960-74 i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona 1969-86 i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès 1972-76 Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus de la Generalitat de…

Tot i que es dubta que fos fill de Paolo di San Leocadio, la seva estètica s’integra de ple en la renovació italianitzant iniciada a València per aquell i, en un altre sentit, per Yáñez i Llanos Hi ha referències documentals de la illuminació per ell, el 1532, del manuscrit dels Furs de la generalitat de València, i, deu anys després, de la seva pertinença al gremi de pintors de la ciutat La seva obra principal és del 1525 el retaule procedent del convent de Sant Domènec València, Museu de Belles Arts, que representa escenes de la vida del sant tractades amb gran sentit de la plasticitat i…

Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a  El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de…

Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta per Palomino…

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’estudi general de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…

Religiós dominicà 1581, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València  Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar  Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort en el…

Dibuix de la fàbrica dels Amatller a Sant Martí de Provençals a la portada del catàleg Gabriel Amatller, nascut a Molins de Rei, fixà la seva residència a Barcelona el 1797 Com tots els cabalers havia de buscar-se feina i la seva va ser dedicar-se a fer xocolata manualment Va ocupar uns baixos del carrer de Manresa, núm 10, prop de Santa Maria del Mar En esclatar la guerra del Francès 1808 i amb l’ocupació de Barcelona per les tropes napoleòniques, Gabriel Amatller deixà la ciutat i continuà fent de xocolater a Agramunt Urgell Al final de la guerra tornà i ja havia fet prou estalvis per a…

Propietat del Futbol Club Barcelona, fou inaugurat el 23 de setembre de 1982 Fou concebut com a terreny de joc de l’equip filial, i també és utilitzat per altres equips del futbol de base La seva capacitat és de 15276 espectadors, tots amb seient, distribuïts en dues graderies i amb una tribuna coberta Està situat a l’antiga zona esportiva del club, al costat d’uns terrenys on hi ha el Camp Nou, el Palau Blaugrana i el Palau de Gel Fou dissenyat per l’arquitecte i directiu del club Joan Casals i l’aparellador Ramon Domènec En els actes d’inauguració, es jugà un partit entre dos…