Resultats de la cerca

Senyor dels castells de Milany i Vallfogona Passà al Rosselló al servei de Jaume III de Mallorca, que abandonà per seguir la causa de Pere III de Catalunya-Aragó 1342 auxilià Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i fou nomenat capità d’Elna 1344 El 1347 acompanyà el rei Pere a València com a conseller en les lluites contra la Unió, però fou obligat a abandonar-lo arran dels aldarulls de Morvedre Més tard sembla que intervingué en la guerra contra Castella, després de la caiguda de Cariñena 1363 El 1373 vengué el castell de Curull i la força…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller…

Vida i obra Documentat l’any 1373 com a «trobador de danses» al servei de la reina Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós Als registres de tresoreria d’aquesta reina dels anys 1380 i 1381 se l’anomena també «trobador de cançons de casa del comte de Foix» Aquest comte, com ha explicat Riquer, no és sinó Gastó Febus, citat en termes elogiosos en l’única poesia coneguda de Pere de Rius, Armes amors e cassa , que es conserva en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló Segons es dedueix de diverses notes del mestre racional, el trobador Pere de Rius devia viatjar amb…

Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi…

El nom fa referència a la vida i l’obra del metge i eclesiàstic Pere Tarrés Té l’origen en el Servei de Colònies de Vacances SCV, creat el 1965 dins de  Caritas  Diocesana de Barcelona, entitat que el 1957 fundà el Secretariat de Colònies com a resposta al gran creixement de les entitats parroquials organitzadores de colònies, després de la signatura del Concordat entre el govern espanyol i el Vaticà 1953 El 1985 el SCV se separà de Caritas Diocesana de Barcelona i creà la Fundació Pere Tarrés, constituïda formalment el 1987 La fundació integrà també el Moviment de…

Es desconeix el lloc i la data de naixement de l’escultor Pere Moragues, si bé és molt probable que fos a Barcelona pels volts del 1330 De fet, la documentació l’esmenta sempre com a “ciutadà de Barcelona” Pel que fa a la seva ascendència, s’ha suggerit com a possible pare el nom de Romeu Moragues, “ lapiscida ” i veí de Manresa Fora d’una llarga estada a Saragossa i d’algunes anades més o menys puntuals a Montserrat, Tortosa i, potser, Tarragona i Cervera, Pere Moragues devia residir habitualment a Barcelona tenia la casa i cal suposar que el taller al Carrer Ample Es va casar amb Caterina,…

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere…

Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…

Fill de Vidià de Puigverd Heretà del seu pare els castells de Barberà, Pera i Prenafeta Conca de Barberà, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns, en particular el de Barberà, que edificà de nou i repoblà abans del 1147 Participà en la campanya d’Almeria 1147 amb deu cavallers propis i en la conquesta de Lleida 1149, on obtingué alguns castells És famós el plet que sostingué amb Ramon Berenguer IV pel fet de no voler reconèixer-li el vassallatge pels esmentats castells que tenia del seu pare i abans eren del seu oncle matern Arnau Pere Un tribunal arbitral reunit a…

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió…