Resultats de la cerca
Es mostren 1546 resultats
Torre de la Granja (Biosca)
Art romànic
Situació A l’extrem més occidental de la serra de l’Aguda que limita per la dreta la vall del Llobregós, hi ha les restes d’una fortificació o torre Aquesta domina, des de l’est, el castell i la població de Biosca, així com la masia de la Granja situada al seu peu meridional Mapa 34-13 329 Situació 31TCG642335 A aquest indret només s’hi pot accedir caminant, ja sigui pujant directament des del poble de Biosca o també seguint els diversos camins que porten als camps de conreu que hi ha dalt de la serra fins a arribar al més ponentí Des d’aquest punt, cal baixar pel llom oest de l’elevació fins…
Castell de les Anoves (Oliana)
Situació Al nord del terme d’Oliana, al peu de la serra del Turp, hi ha l’antiga parròquia de les Anoves Cap al sud, a la serra dels Obacs, en un pla i un xic aturonat, trobem el castell de les Anoves Mapa 34–12291 Situació 31TCG618648 Per arribar-hi cal prendre una pista forestal que arrenca de la carretera C-1313, en direcció a la Seu d’Urgell, a 1 km d’Oliana, a mà dreta El camí passa pel Coll del Portell i baixa al peu del pantà d’Oliana Al cap de 12 km s’arriba a l’antic llogaret de les Anoves i a Cal Cuvilar Allí cal agafar la pista de la dreta i a 1,5 km trobarem les restes del castell…
castell de Sant Miquel

Castell de Sant Miquel (Castellterçol)
© C.I.C - Moià
Castell
Nom popular de l’antic castell de Castellterçol (Moianès), situat al S de la població, en un petit pujol al centre d’una vall.
El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres probablement dels segles XIII i XIV, el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval segle XII i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el…
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…
Joaquim Mir i Trinxet
Pintura
Pintor.
Fill d’un magatzemista de merceria Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja 1894-95 Formà part de la Colla del Safrà A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda ~1894-96 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició collectiva d’Els Quatre Gats 1897 Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma 1899 Al final del mateix any s’…
Castell de l’Albagés
Art romànic
Situació Un aspecte del mur meridional d’aquesta antiga fortalesa, amb la torre de base atalussada ECSA-JI Rodríguez Els vestigis del castell són al capdamunt del poble Se’n conserva la part meridional, mentre que tota la resta de la construcció ha desaparegut sota les cases del costat nord del carrer del Castell o la plaça mirador que l’Ajuntament ha realitzat darrerament en la part més alta i oriental del castell, allí on cal suposar que es podrien localitzar arqueològicament les restes més antigues de la fortificació Mapa 32-16 416 Situació 31TCF112913 El poble de l’Albagés és 15 km al sud…
Manuel del Pópulo Vicente García
Música
Tenor i compositor d’òperes andalús.
El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena a la…
Lorenzo Da Ponte
Música
Llibretista i poeta italià.
D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…
Adrien Porchet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Format al seu país, treballà a París, on participà amb el seu pare Arthur Porchet en Sous les casques de cuir 1931, Albert de Courville, escrit per Francisco Elías Juntament amb F Elías i el productor Camile Lemoine, els Porchet viatjaren cap a Barcelona, on installaren els estudis Orphea a Montjuïc, que inauguraren amb el rodatge de la producció francesa i en francès Pax 1932, de F Elías Pare i fill també treballaren junts a Carceleras 1932, José Buchs i El hombre que se reía del amor 1932, Benito Perojo Després, el pare continuà pel seu compte, i Adrien fou, amb el seu germà Robert 2n…
Manuel Muntaner i Tanganelli
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, exercí com a professor de llengua i literatura Fundà el Cineclub Secuencia i ha participat en la creació de diverses productores i empreses de serveis audiovisuals, entre les quals hi ha les primeres que incorporaren el vídeo Futura Vídeo Films, Triac, Moral i Muntaner, Institut de la Comunicació i Mitjans Audiovisuals ICM, Germinal Films, Miratge Produccions Audiovisuals o Ellipsi Produccions La seva activitat professional ha abraçat gairebé totes les funcions i els oficis de l’audiovisual documentalisme, publicitat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina