Resultats de la cerca

Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd  o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de llargada i és de…

Una de les dives més destacades de l’òpera del Barroc, inicià la carrera el 1716, o potser una mica abans, cantant als teatres de les principals ciutats del nord d’Itàlia Al cap de pocs anys ja ostentava el títol de virtuosa di camera de la duquessa Violant de Toscana Es casà amb el compositor Pietro Giuseppe Sandoni Sense ser una gran actriu ni una dona bonica, el seu cant expressiu i matisat, una gran facilitat tècnica, la seva naturalitat en les ornamentacions i la seva afinació acuradíssima, la convertiren en un ídol de l’escena europea La seva fama, però, la hi proporcionà sobretot l’…

Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…

De jove, el descobriment de Les fleurs du mal de ChBaudelaire li fou un trauma prou profund per fer-li començar una vida bastant miserable, dividida entre l’ensenyament de l’anglès en diversos instituts i la reflexió sobre l’obra poètica Posteriorment tractà d’alliberar-se de la influència de Baudelaire i de definir el principi de la seva estètica personal pintar no pas l’objecte, sinó l’efecte que l’objecte produeix Després de l' Hérodiade , que no tingué gaire èxit, fins a l’elogi que Huysmans en féu en À rebours , l’obra més completa de Mallarmé és Igitur ou la folie d’…

També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul , denominació que caigué en desús És el jaciment d’ art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet historiador de la població, l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes Lluís Marià Vidal, el comte…

Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…

El verdum Carduelis chloris és un ocelló de bec robust que arriba a atènyer quasi 15 cm, tot ell de color verdós, amb unes taques d’un groc lluminós a les ales L’exemplar de la fotografia, obtinguda a Llucmajor Mallorca, mostra clarament aquest caràcter Yves Hennechart Fringíllid present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final d’octubre ens arriben migradors extrapirinencs, més nombrosos com més fred faci als seus llocs d’origen Malgrat aquesta immigració, el nombre de verdums a casa nostra no augmenta d’una forma gaire ostensible, i és, com la resta de l’any, una espècie corrent…

Constitueixen una altra família de plantes aquàtiques, emparentada amb la precedent, que comprèn uns 15 gèneres amb un centenar llarg d’espècies Són principalment herbes que es fan a les aigües dolces d’arreu del món, encara que la majoria són tropicals i n’hi ha algunes de marines Arrelen als llims del fons mitjançant uns rizomes reptants, a partir dels quals es desenvolupen les fulles, que mostren una gran diversitat de formes segons les espècies des de submergides fins a flotants, i fins i tot, emergents, amb pecíol o sense Les flors unisexuals, disposades principalment en individus dioics…

Situació Oficialment, avui aquest és el temple parroquial, que concentra totes les altres antigues parròquies de la Vall Es troba situada a la riba esquerra de l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG888572 Seguint el camí que ve de la carretera de Solsona a Berga, al punt quilomètric 21, hi ha un trencant a mà esquerra, el qual indica l’accés a Canaleta, la Vall, Casa Nova i Teixidor Seguint aquest camí, amb 900 m hom arriba a un petit pujador que acaba davant el temple-cementiri i altres edificacions que envolten l’església La clau es troba a la rectoria de Montmajor, o bé, si és en temps…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 74 Liber glossarum et e timologiarum , foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills Arxiu Mas Liber glossarum et e timologiarum , meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex Arxiu Mas Segons l’opinió de Beer * , aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle 970-979 o de Sunifred 979-1008 Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra Carolina la seva decoració, extremadament…