Resultats de la cerca
Es mostren 1068 resultats
Fritz Haber
Química
Químic alemany.
De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial…
Cendres de juny
Historiografia catalana
Revista publicada per l’Institut d’Estudis Germans Villanueva de Xàtiva, entitat creada el 1993, per canalitzar aspiracions i inquietuds de diversos sectors socioculturals de Xàtiva i la seva comarca, la Costera, en pro de la cultura i del coneixement del passat històric.
De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles fonamentalment d’…
etnografia
Etnografia
Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.
L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de Las Casas,…
El cerco
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 77 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Joan Bosch FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ José Guardiola Conrado, Isabel de Castro Ana, Ángel Jordán Emilio, Francisco Piquer José, Carmen de Ronda Teresa, Luis Induni Martín, Carlos Ronda Rodríguez, Miguel Fleta l’inspector, Emilio Fábregas el metge, Eugenio Testa Javier, Màrius Beüt el fill de Rodríguez i el porter de la fàbrica ESTRENA Madrid, 01091955,…
Maria Rosa Ester i Güera
Cinematografia
Muntadora i cantant d’òpera.
Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui treballà…
pacte de Sant Sebastià
Història
Conveni polític entre els dirigents de l’oposició antimonàrquica espanyola i representants del republicanisme català, formalitzat a Sant Sebastià el 17 d’agost de 1930, amb l’objectiu de coordinar l’acció comuna per a l’enderrocament del règim i la instauració de la República.
Després de les gestions preparatòries de Marcellí Domingo i José Salmerón, la reunió se celebrà al Casino Republicano de la ciutat basca, sota la presidència de Fernando Sasiaín i amb l’assistència de Macià Mallol i Bosch, per Acció Republicana de Catalunya , MCarrasco i Formiguera per Acció Catalana , JAiguader i Miró per Estat Català, Alejandro Lerroux per l’Alianza Republicana, Marcellí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Azaña per Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga per l’Organización Republicana Gallega Autónoma, Niceto…
Martín Almagro Basch
Arqueologia
Arqueòleg.
Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid…
,
Mineria a cel obert
El 1879, Xile començà les hostilitats amb Bolívia i amb el Perú i es desencadenà l’anomenada guerra del Pacífic 1879-83 La victòria permeté als xilens d’incorporar al seu territori les actuals regions de Tarapacá i d’Antofagasta, d’Arica fins a Taltal de 18° a 26°S, amb els deserts d’Atacama i la Pampa del Tamarugal Quatre anys de combat per una àrea de desert Justus von Liebig, un dels pares de la química agrícola, ja havia dit l’any 1859, davant de les tensions creixents “més d’una vegada han esclatat guerres cruentes per causes molt menys transcendentals” La causa transcendental era que al…
Salvador Alemany i Mas

Salvador Alemany
Abertis
Economia
Economista.
A onze anys encertà un número de loteria que permeté a la seva família introduir-se en el negoci dels aparcaments, que el 1966 donaria lloc a l’empresa Saba Aparcaments, SA, actualment filial del grup Abertis i de la qual és conseller delegat Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968, es diplomà també a l’escola de negocis IESE Professor mercantil i jurat de comptes, a més del càrrec a Saba, fou vicepresident d’Acesa, empresa concessionària d’infraestructures de transports, i en negocià la fusió amb altres empreses del sector que donà lloc a Abertis 2003, a la…
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina