Resultats de la cerca

La llacuna de l’Encanyissada tocada pel sol del matí al fons, la serra de Montsià Jaume Orta El delta de l'Ebre 17, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El riu més cabalós de la Península Ibèrica, l’Ebre, forma en el tram final un dels deltes més extensos de la Mediterrània 320 km 2 La gran diversitat d’ambients i l’encara excellent grau de conservació fan que sigui la zona humida més important dels Països Catalans i la segona, després de la Camarga, de la Mediterrània occidental El delta de l’Ebre, endinsat uns 22 km en l’ambient marí, té una forma lobulada ja…

Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…

Situació Una vista exterior de la capçalera, amb tres absis, bellament decorats amb arcuacions cegues i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan L’església, situada vora la masia del Pujol de Planès, és enfilada a l’extrem meridional de la Serra de Querol, sobre el ribatge dret de la riera de Navel, en una contrada estesa al sector est del terme, propera al municipi de Serrateix, a l’interfluvi de les rieres de l’Hospital i de Navel, que s’uneixen abans de desembocar al Cardener, ja al terme de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

Vista general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, sd Stockxchng En els anys vuitanta, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE va encarregar a l’enginyer, arquitecte i artista valencià Santiago Calatrava Valls un projecte que havia d’ocupar un dels últims trams del recuperat llit del Túria al seu pas per València La nova Ciutat de les Ciències, que havia de constar d’un Museu de la Ciència, l’Hemisfèric cinema IMAX, la Torre de Comunicacions i l’Oceanogràfic, suposava un clar intent d’incorporar la vila a la xarxa de les ciutats…

Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…

Objectius La seva finalitat és afavorir el desenvolupament econòmic en el context de la  globalització i la intensificació dels intercanvis comercials Amb aquest objectiu general, assessora els governs i les seves institucions econòmiques a partir d’estudis, anàlisis i estadístiques Proporciona també assistència tècnica i formació per al millor aprofitament dels recursos i concedeix crèdits als estats per a combatre situacions de pobresa o dificultats econòmiques excepcionals, ajut condicionat sempre a l’aplicació de les mesures que proposa D’acord amb l’experiència dels anys trenta, una…

Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest, on s’aprecia l’atri afegit a ponent i altres reformes posteriors J Recarens Aquesta església es troba al centre del veïnat del Colomer, situat al costat nord-est del cap del municipi, Amer, molt proper a la Font Picant L’edifici és una mica enlairat en relació amb els que té a tocar, que formen la caseria del Colomer L’església és pràcticament tancada i sense culte Malgrat això, es conserva força bé Mapa L38-12295 Situació 31TDG652529 Per anar-hi cal situar-se al quilòmetre 22 de la carretera C-152, de Girona a Olot, l’5 km…

Situació Un pany de mur d’una construcció anterior a l’edifici actual a la part superior aquest pany mostra l’inici d’una curvatura d’una volta F Tur El santuari de Sant Jaume dels Verders, o dels Solers, i les restes del casal dels Solers són al sector sud-occidental del terme de Vilanant, a uns 2 km de la població Es troben a poca distància del mas Rodeja, que és vers ponent, i de les ruïnes del castell d’Escales o dels Moros, vers llevant, damunt un serrat no gaire elevat sobre el curs del Manol, que discorre vers migdia Mapa 258M781 Situació 31TEDG888775 Un camí de terra porta des de…

En el marc d’una carestia general provocada per una conjuntura agrària desfavorable des de l’inici de la dècada dels seixanta, i a causa també del descontentament popular provocat per les reformes adoptades pel ministre de Carles III, el marquès de Squillace, el poble de Madrid es revoltà el 23 de març de 1766 El moviment superava clarament les reivindicacions per a la subsistència i projectava els seus objectius en el camp polític Al llarg del mes d’abril, una onada d’avalots recorregué la monarquia amb un comú denominador l’exigència de rebaixes dels preus dels aliments Alhora, aquest…