Resultats de la cerca
Es mostren 1512 resultats
Lleó

Vista de la catedral de Lleó
Miquel González Page (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i capital de la província de Lleó, Castella i Lleó.
D’origen bàsicament militar l’antiga Legio Septima Gemina dels romans, és situada a la confluència del Bernesga i el Torio afluent de l’Esla, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya Pel seu emplaçament, tingué un paper molt important durant la reconquesta, període en el qual ostentà la capitalitat del regne El seu creixement arrenca de l’explotació de les mines de carbó i, així, dels 15000 h del 1900 passà a més de 100000 h el 1970 Actualment les seves funcions principals són les comercials i les de serveis És també nucli industrial construcció, indústria alimentària, tèxtil,…
nitrat
Química
Qualsevol sal o éster de l’àcid nítric.
Les sals, de fórmula M I NO 3 , són obtingudes per reacció de l’àcid nítric amb un metall, un hidròxid o un carbonat Gairebé tots els nitrats són solubles en aigua, i alguns NH 4 , Li, Be, Na són higroscòpics Per piròlisi, els nitrats de metalls pesants tenen les reaccions següents Són utilitzades com a fertilitzants i, pel fet d’ésser bons agents oxidants a temperatures elevades, com a components d’explosius Els nitrats d’alquil, de fórmula R-ONO 2 , obtinguts per reacció d’un alcohol amb àcid nítric, són utilitzats com a explosius La importància econòmica dels nitrats deriva essencialment…
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del protagonista…
Jeroni Oleguer Campdepadrós i Jansana
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Un lloc entre els morts (1967), de Maria Aurèlia Capmany.
La seva trajectòria vital 1789-1821 esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit…
estructura d’edats
Sociologia
Divisió de la població en grups segons l’edat.
L’estructura per edats és causa i efecte de l’evolució general de la població i una dada fonamental per a la planificació econòmica i social Les edats dels membres que componen una població, si són considerades any per any, són d’un ordre una mica superior a cent, però la proporció de persones de cada edat és molt distinta, i llur significació demogràfica i econòmica també En una població normal el contingent d’individus de cada edat disminueix a mesura que és més elevada hi ha més infants de menys d’un any que d’un a dos anys, i així successivament Per a classificar la població segons la…
Moixent
Moixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall alta del riu de Cànyoles (vall de Montesa), que corre estretament encaixat entre la serra Plana, al NE, i la serra Grossa, al SE, que donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de fins prop de 900 m.
Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el 51% dels…
Segòvia
L’aqüeducte de Segòvia
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, capital de la província.
Situada al vessant septentrional de la serra de Guadarrama, tingué, com la major part de les ciutats castellanes, un origen militar pel seu emplaçament defensiu a les vores de l’Eresma Les seves funcions bàsiques són les administratives, comercials i militars per a aquestes últimes compta amb l’Academia General de Artillería i l’Archivo General Militar Hi ha algunes petites indústries metallúrgiques i químiquesHabitada pels vacceus, durant el domini romà depengué jurídicament de Clunia Ocupada pels àrabs s VIII, hom els n'expulsà arran de la reconquesta de Toledo 1085 Des del s XII fou un…
basilià | basiliana
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Basili.
La denominació fou establerta per la cúria romana a l’època medieval per designar els monjos grecs de la Itàlia meridional que observaven les Ascètiques de sant Basili Gregori XIII constituí l’orde basilià d’Itàlia i d’Espanya 1597 a l’estil dels ordes monàstics occidentals el d’Espanya desaparegué el 1855, i era totalment llatí Els basilians de Grottaferrata conserven l’antiga tradició monàstica bizantina a Itàlia, i que, després d’una etapa llatinitzadora durant el s XVIII, l’any 1880 recuperaren totalment el ritu oriental per tal de dedicar especial atenció als fidels italoalbanesos Tenen…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort…
guitarra

Parts d’una guitarra
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.
La caixa de ressonància té forma de vuit i es prolonga amb un mànec damunt el qual hi ha una peça de fusta o diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts El fons de la guitarra i la seva taula harmònica són units per mitjà de riscles o costats En el centre de la taula hi ha un orifici circular i en la part inferior de la taula harmònica hom troba el pontet En la seva forma actual més típica disposa de sis cordes pinçades Tres són de tripa i pertanyen al registre agut les altres són de seda, recoberta de metall, i pertanyen al greu aquestes últimes són cordes filades Actualment són sovint…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina