Resultats de la cerca
Es mostren 844 resultats
El poblament reptilià dels Països Catalans
El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…
Els basidiomicets
Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la formació de la…
Algues bentòniques marines
En els últims vint-i-cinc anys hi ha hagut novetats significatives en el coneixement florístic, taxonòmic i ecològic de les algues marines A més, s’han produït canvis notables en les comunitats, ocasionats sobretot per les activitats humanes A continuació es comenten les novetats i els canvis principals Algues vermelles El catàleg florístic de les algues vermelles s’ha incrementat notablement Dins l’ordre de les rodimenials destaquen dues espècies, Rhodymeniocolax mediterraneus i Leptofauchea coralligena , descrites com a noves per la ciència, els tipus de les quals s’han recollit en terres…
Entre l’eixut i la gelor
Els deserts del fred eixut Els deserts continentals freds apareixen a latituds subtropicals, immersos en zones de caràcter temperat Es troben sempre a l’interior dels continents i es caracteritzen, com els típics deserts càlids tropicals, per l’aridesa, l’elevada taxa d’evaporació i la forta desproporció entre el règim tèrmic i les precipitacions Vegeu també Els tipus de clima de la Terra La singular condició dels deserts freds Tot i les semblances entre els deserts càlids dels tròpics i els deserts freds dels subtròpics baixa quantitat de precipitacions, altes temperatures, augment de l’…
Els diplòpodes: milpeus i afins
Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…
Londres

El Tàmesi al seu pas per Londres
Ciutat
Capital del Regne Unit i del comtat metropolità homònim, és la ciutat més populosa d’Europa i una de les aglomeracions principals del món.
La geografia Situada a les ribes del Tàmesi, el nucli primitiu sorgí en el punt de coincidència de les influències marítimes i terrestres La ciutat s’assenta sobre una conca de roques argiloses eocèniques travessades pel curs inferior del Tàmesi, per dessota de les quals es troba la creta blanca que aflora en els Downs, al Sud, i en els Chiltern Hills, al NW Antigament el llit fluvial es dividia, en alguns llocs, en diversos braços, que circumdaven illes baixes, de sorra i argila, que encara conserven els noms Chelsea, Battersea, Thorney i Bermondsey El clima de Londres és bastant uniforme i…
Jordi Nadal i Oller

Jordi Nadal i Oller
© UPF
Historiografia
Demografia
Historiador de la demografia i de l’economia.
Vida i obra Germà de l’arquitecte Lluís Nadal , pertanyia a una família d’empresaris de la indústria tapera Durant la Guerra civil Espanyola residí primer a Reims i després a Perpinyà Posteriorment estudià dret i filosofia i lletres, en l’especialitat d’història, i es llicencià per la Universitat de Barcelona en les dues carreres l’any 1951 Fou un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives , al costat de condeixebles com Josep Fontana , Emili Giralt , Joan Mercader i Joan Reglà La fundació, per part de Vicens, de la revista Estudios de Historia Moderna i de l’ Índice Histórico…
Sant Miquel de Sorba (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oriental Hom hi pot notar com el mur de ponent depassa el nivell de la teulada, les traces de la porta original al mur de migjorn i l’absis carrat vers llevant, més baix i estret que la nau A Bastardes L’església de Sant Miquel de Sorba, anomenada també Sant Miquel de Soldevila, corona un serral que es dreça vorer al mas Soldevila, vers llevant, sobre la parròquia de Sorba, entre les runes de l’antic poblat iberoromà estudiat per Joan Serra i Vilaró l’any 1922, a l’extrem sud-occidental del terme, a la dreta de l’Aiguadora Aquesta…
El poder local a Mallorca
Una de les qüestions que menys ha preocupat la historiografía espanyola ha estat el paper representat per les elits rurals en la implantació de l’Estat liberal D’aquí que la bibliografía sobre el poder local a la primera meitat del segle XIX sigui pràcticament inexistent El mateix es podria dir referent a Mallorca, on només hi ha estudis seriosos sobre les elits d’àmbit regional De tota manera, els estudis són més abundants pel que fa a la formació i la consolidació de l’Estat liberal en un àmbit més general Sobre això, interessa destacar el fet que l’Estat, com a institució en si mateix, va…
Giacomo Carissimi
Música
Compositor italià.
Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina