Resultats de la cerca

Sembla que el terme fou proposat per Kerner-Marilaun 1930, bé que, conceptualment, les primeres deduccions remunten al segle XVII Es val d’una sèrie d' indicadors paleoclimàtics , és a dir, d’uns fenòmens geològics que, parcialment, han depès del clima, la interpretació dels quals és feta per similitud amb els fenòmens actuals També es val de mètodes físics, com és ara el de la determinació de les paleotemperatures basada en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 Les evidències paleoclimàtiques poden ésser biològiques, litològiques o morfològiques S'han establert diverses hipòtesis…

Estudia el comportament de les substàncies amb models que superen el concepte de cos sòlid indeformable d’Euclides, el qual es trenca sotmès a una gran sollicitació, i que superen també el comportament mecànic elàstic lineal perfecte introduït per Hooke Semblantment, pel que fa als fluids, el líquid de Pascal, incompressible i sense altra resistència al moviment que la seva inèrcia, fou desplaçat pel fluid perfectament viscós de Newton, el qual és superat actualment per altres models Així, als comportaments dels cossos elàstics preferentment newtonians o de Hooke s’afegeixen els inelàstics,…

Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard…

Àrea de nidificació del raspinell pirinenc Certhia familiaris als Països Catalans Maber, original dels autors El raspinell pirinenc ocupa una àrea força ben delimitada que fa bona la seva denominació S’estén per ambdós vessants dels Pirineus axials, i en el seu sector oriental arriba al Canigó i al Ripollès, i en una part dels Prepirineus, com ara el Cadí i els boscos de la serra del Boumort a l’E de la conca de Tremp Les densitats màximes són reportades d’una altitud aproximada de 1500-2000 m A més d’aquest important nucli als Pirineus, aquesta espècie viu també a la Serralada Cantàbrica i…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…

L’ esclerosi tuberosa o malaltia de Bourneville és una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de tumors i altres malformacions en el sistema nerviós, la pell i altres òrgans que provoquen retard en el desenvolupament mental, crisis convulsives i lesions cutànies de predomini en el rostre És una malaltia més aviat estranya Afecta 6 persones de cada 100 000, i és de causa desconeguda, bé que hom pensa que és deguda a una alteració genètica, perquè en la tercera part dels casos es transmet hereditàriament L’alteració genètica seria responsable del fet que uns òrgans determinats del…

El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part important de les…

Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es dipositen sediments…

Presenten fulles alternes, enteres i mancades d’estípules Les flors són hermafrodites, actinomorfes amb ovari súper els fruits són en baia L’espècie més important és Winterana canella , el canyeller blanc