Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Eduard Toldrà i Soler
Música
Compositor, director i violinista català.
Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…
Els terrenys paleozoics de les Guilleries com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic de les Guilleries Entre els materials d’aquesta regió sobresurten els gneis de les Guilleries, que formen un nivell de 300-400 m de gruix intercalat en la sèrie cambroordoviciana, i probablement representen una intrusió àcida concordant amb l’estratificació, anterior a l’orogènia herciniana Als voltants de la presa de Susqueda aflora un petit plutó de diorites i quarsodiorites, intrusives, ben característic Javier Génova, original d’Hortènsia Duran Els materials paleozoics de les Guilleries, constituïts per roques metasedimentàries i ígnies, són limitats al N pels terrenys…
Casa forta del mas Batlle de Baseia (Siurana d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista de la façana de tramuntana, amb un mur construït amb uns carreus molt grossos J Bolòs És una casa forta de planta rectangular situada al veïnat de Baseia Actualment forma part de les dependències del mas Batlle Només la façana de tramuntana de la fortificació dóna a un carrer i és visible sense haver d’entrar a les dependències del mas Mapa 258M781 Situació 31TEG008732 Venint de Figueres, cal agafar la carretera que va cap a l’Escala i trencar cap a Siurana Després de travessar el pont sobre el Rec Madral, a mà esquerra hi ha les cases del veïnat de Baseia El primer conjunt d’…
Les umbilicariàcies
Les tripes de roca o umbilicàries són líquens que viuen, fixats per un punt central, sobre les roques àcides dels Pirineus, al cim del Montseny i altres muntanyes, especialment als estatges subalpí i alpí En la fotografia es mostren alguns tallus monofilles d’una sola làmina cadascun d’ Umbilicaria decussata , amb els seus característics plecs, que delimiten àrees còncaves Javier Etayo La família de les umbilicariàcies, integrada totalment per macrolíquens saxícoles acidòfils, resulta fàcil de reconèixer pels tallus foliacis umbilicats units a la roca per un sol punt més o menys…
Les catinariàcies i les ramalinàcies
Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…
Sargantana de paret
Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…
Tritó pirinenc
Morfologia El tritó pirinenc Euproctus asper presenta una coloració terrosa, amb o sense ratlla longitudinal groga al dors Té el cap deprimit i la cua gairebé sense cresta Xavier Parellada Aquest tritó, localment anomenat rabatxet, té un cos robust, amb el tronc lleugerament deprimit, subcilíndric La seva longitud total oscilla entre els 10 i els 14 cm La cua és robusta i bastant comprimida, quasi tan llarga com el cos, amb la punta obtusa, sense crestes, però amb carenes baixes El cap és deprimit, més llarg que ample i té el musell arrodonit, i els ulls petits i situats en posició lateral…
monestir de Banyoles
El monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’església actual (1702-40) conserva la porta gòtica de 1530
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles), situat a la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany), a un extrem de la Vila Vella.
Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de Sant Pere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés amb Sant Policarp de Rasès i Sant Julià…
pou del glaç

Pou de glaç de la Franquesa (Moià)
© Joan Carrera Vilardell
Cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel natural extret de les glaceres.
A Catalunya, la majoria de poues de glaç es troben situades a la vora dels corrents d’aigua de les rieres i en indrets obacs al fons de les valls, ja que el glaç que s’empouava era el que s’obtenia de la congelació de l’aigua estancada a les basses construïdes al mateix costat de les poues Les poues generalment tenen forma cilíndrica i estan fetes amb parets de pedra seca i cobertes amb una cúpula semiesfèrica del mateix material solen tenir una o més obertures petites i una porta per on entraven els que hi treballaven i per on es posaven i es treien els blocs de glaç La profunditat d’…
automobilisme

Exhibició de cotxes de carreres històrics(Ral·li de Cotxes Antics Barcelona-Sitges)
© Lluís Prats
Automobilisme
Utilització esportiva de l’automòbil.
L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina