Resultats de la cerca
Es mostren 1562 resultats
Harold Garfinkel
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons Del 1954 fins a la jubilació 1987 fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles Fou també membre de diverses societats de recerca i…
Togo 2010
Estat
El president Faure Gnassingbé va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 60% dels vots en la consulta celebrada el 4 de març Faure, en el poder des de la mort del seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, va aconseguir quasi el doble de vots que el dirigent opositor Jean-Pierre Fabre, candidat de la Unió de Forces del Canvi UFC, amb el 33%, el qual no va acceptar la derrota tot argumentant que s’havia produït frau en contra seva En el si de l’oposició, les diferències personals i ideològiques entre els dos dirigents de la UFC, Jean-Pierre Fabre i Gilchrist Olympio, es van…
Pasqual Sala i Sánchez
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, s’especialitzà en dret administratiu i ingressà en la carrera judicial el 1961 Als anys setanta fou un dels integrants de Justicia Democrática, organització professional de juristes creada per afavorir la democratització de l’Estat espanyol en l’àmbit de la judicatura, i després del franquisme formà part de Jutges per la Democràcia, creada el 1984 amb uns objectius semblants Nomenat el 1982 pel Congrés dels Diputats membre del Tribunal de Comptes a proposta del PSOE, el 1986 s’incorporà al Tribunal Suprem, i el 1990 fou nomenat …
Vaticà 2016
Estat
El papa Francesc va continuar la seva línia activa de resistència oberta i pública als hàbits conservadors de la Santa Seu Un fet sobre el qual ha sustentat gran part de la seva legitimitat Tant és així, que una enquesta d’opinió global publicada al març va trobar que els seus admiradors superaven, en una relació de quatre a un, els detractors de la direcció que està prenent l’Església El papa es va marcar com a objectius continuar amb la reforma financera del Vaticà, obrir les investigacions necessàries sobre els casos de pederàstia i oferir escletxes que permetin canviar la…
dany col·lateral
Militar
Qualsevol dels danys personals o físics produïts a conseqüència d’una acció militar i que no constitueixen en ells mateixos els objectius militars predeterminats.
Aquest concepte assolí una especial rellevància durant la intervenció militar de l’OTAN sobre Sèrbia l’any 1999
Els recursos educatius
En l’actualitat tots els països del món tenen sistemes educatius públics que inclouen un període d’escolaritat obligatòria, amb moltes variacions pel que fa a la durada, en funció del que es considera ensenyament bàsic i del fet que l’ensenyament secundari sigui considerat una etapa d’escolarització obligatòria o no Els mapes posen en relleu diferències significatives entre països i regions del planeta pel que fa als recursos que els diferents estats destinen o poden destinar als seus sistemes educatius Els tres primers mapes mostren les taxes d’escolarització que corresponen a cada nivell…
naltrexona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic congènere de la naloxona, emprat en forma de clorhidrat.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs, amb una acció antagonista en tots els receptors opioides mu, kappa, delta i sigma, fonamentalment, de manera que bloca l’acció d’agonistes sobre aquests receptors, però no té capacitat per a activar-los Hom l’utilitza en el procés de deshabituació dels heroïnòmans, ja que sota l’acció d’aquest fàrmac els receptors opioides no responen ni als opioides endògens encefalines, endorfines i dinorfines ni als administrats exògenament com l’heroïna A les dosis utilitzades terapèuticament, la naltrexona redueix notablement la capacitat de resposta dels…
institució col·laboradora d’integració familiar
Dret civil català
Entitat acreditada per l’administració de la Generalitat, que té per funció la mediació sobre les mesures de protecció de menors desemparats i sobre la seva guarda i adopció, per tal d’obtenir la seva integració en una família, ja sigui la mateixa família per naturalesa o una altra d’aliena acollidora.
Aquest tipus d’institucions han d’ésser organismes de les entitats locals, fundacions, associacions o altres entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes i que disposin de l’organització, l’estructura i els mitjans suficients i idonis per a l’execució dels seus objectius Tota institució que es consideri acreditada pot presentar una sollicitud a la Direcció General d’Atenció a la Infància, la qual, davant dels requisits exigits, dictarà una resolució d’acreditació a la institució adequada, ja sigui d’acolliment simple o d’acolliment preadoptiu L’acreditació només tindrà…
Institut d’Estudis Ceretans
Historiografia catalana
Institució fundada el 1978, pertanyent al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.
Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la…
Història de la cultura catalana
Historiografia catalana
Enciclopèdia en deu volums editada el 1999 per Edicions 62. Ha estat dirigida per Pere Gabriel i assessorada per Josep Termes.
L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina