Resultats de la cerca
Es mostren 1064 resultats
família Madrazo

José de Madrazo Agudo
Pintura
Família de pintors castellans del segle XIX.
José de Madrazo Agudo Santander 1781 — Madrid 1859 fou deixeble de Ferro i Acuña a Madrid, de JL David a París i d’A Canova a Roma Fou pintor de cambra de Carles IV, Ferran VII i Isabel II i director de l’Academia de San Fernando 1838 i del Museo del Prado 1839, el qual reorganitzà Pintor neoclàssic, conreà el tema històric La mort de Viriat Museo de Arte Moderno, Madrid El seu fill Federico de Madrazo Kuntz Roma 1815 — Madrid 1894 fou deixeble seu a Madrid, de JAD Ingres a París i de JF Overbeck a Roma Fou pintor de cambra de la reina 1834 i cofundador d’ El Artista En el Salon des Artistes…
modernisme
Cristianisme
Terme col·lectiu per a designar la crisi religiosa que marcà l’inici del segle XX i que apareix per primera vegada en l’encíclica Pascendi com a denominació comuna a una sèrie d’errors.
Pot definir-se com el trobament i contrast d’un passat religiós més aviat codificat —mètode escolàstic, autoritat dels Pares i de la Tradició, magisteri eclesiàstic— i un present que ha trobat en altres llocs les fonts vives de la pròpia inspiració Afronta tres sèries de problemes el teològic de l’evolució dogmàtica, l’històric de la formació o formulació de les doctrines i el psicosociològic de les transformacions en la fe religiosa Els conceptes afrontats pel modernisme són els fonamentals valor del coneixement en ordre a la fe, establint un doble ordre de coneixements totalment separats,…
1959-1975: L’economia catalana en l’època del desenvolupament. Creixement i canvi estructural
L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…
La pintura en el realisme
L’any 1855 és una data clau per a la història de l’art occidental, ja que la irrupció de l’art realista, cru, de Courbet dins el panorama de l’art idealista francès amb el seu famós pavelló del Réalisme on exposà d’una manera individual els quadres rebutjats pel jurat del Salon parisenc anual, significa la definitiva bifurcació de l’art europeu en dues branques, una oficial i l’altra independent D’altra banda, el 1855 Espanya vivia en ple Bienni Progressista Era un moment de renovació profunda, l’idealisme romàntic ja no responia a les demandes de la societat que volia un art que li parlés un…
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888
La cara i la creu Vista aèria de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, presa des d’un globus ECSA L’Exposició Universal de Barcelona es va celebrar en un moment de baixa conjuntura econòmica, en un any poc adequat per a atreure l’atenció internacional, i la seva preparació va ser tan desastrosa que feia preveure un fracàs Afegim-hi que Barcelona no tenia el nivell de les ciutats que havien organitzat les exposicions universals Malgrat aquestes circumstàncies tan desfavorables, l’Exposició resultà un èxit relatiu, especialment per a la moral i l’amor propi dels barcelonins i catalans La…
violència sexista
Sociologia
Agressió física o greuge moral protagonitzat per una persona en contra d’una altra del sexe oposat.
El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se violència…
angina
Patologia humana
Inflamació total o parcial de l’istme de la faringe.
Pot representar el procés principal d’un quadre clínic o bé només un aspecte comú a diverses malalties, sobretot infeccioses com, per exemple en la mononucleosi infecciosa L’ angina aguda catarral és la més comuna d’origen estreptocòccic, dona tumefacció i vermellor del vel i dels pilars palatins angina vermella , disfàgia, febre i mal de cap L’ angina crònica és una seqüela de l’angina aguda és motivada per la persistència de claus de pus allotjats a les anfractuositats de les amígdales palatines Si aquestes són de mida reduïda, els claus poden passar desapercebuts a la inspecció Ultra el…
billar
Jugador de billar iniciant una jugada de carambola
© Fototeca.cat
Billar
Joc d’habilitat i de saló que hom practica amb tres boles, generalment de vori, impulsades per pals anomenats tacs
sobre una taula rectangular proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant.
Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o dos jugadors, els quals han de tocar…
Banc Popular espanyol (1869-1883)
Una obligació del Banc Popular Espanyol, Barcelona 1872 Aquest banc, una societat anònima, es constituí el 26 d’abril de 1869, a Barcelona, amb el domicili i les oficines a la plaça de Sant Sebastià, núm 15 El seu objectiu era el genèric de qualsevol banc, però segons un autor es dedicà sobretot a donar crèdit als municipis amb la garantia de la venda dels béns amortitzats Gabriel Tortella Los orígenes del capitalismo en España , pàg 311 La serva primera Junta de Govern 1881 fou la següent President – Perfecto Manuel de Olalde, exgovernador civil de Barcelona Vocals – José María Faquineto,…
Joaquim Vancells i Vieta
Garbes amb la ciutat al fons (1920), oli sobre tela de Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina