Resultats de la cerca
Es mostren 2107 resultats
Luigi Malerba
Política
Nom amb el qual és conegut l’escriptor italià Luigi Bonardi.
Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…
Maria Dolors Laffitte
Música
Cantautora, coneguda també com Dolors Laffitte i Maria Laffitte.
Els anys seixanta s’uní a la Nova Cançó i el 1968 enregistrà el seu primer disc, el recull Cançons Occitanes Aquest mateix any guanyà el segon premi del Festival del Mediterrani, per la interpretació, juntament amb Lluís Llach, de A cara o creu Els anys següents enregistrà alguns discs en el gènere de les varietats Varietat de varietats , 1973 Hello, Dolors 1975, amb aportacions de diversos cantants catalans, però el seu interès principal fou el gènere tradicional i la cançó medieval, que la portà a formar diversos grups com ara La Corranda i, especialment, Els Trobadors, amb Alfons…
Santa Maria de Vidreres
Art romànic
Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del llatí vitrarium , que vol dir…
Castell de Castelló d’Encús (Talarn)
Art romànic
A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard ” i reberen,…
Espectre d’acció
Patologia humana
Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un…
El beso de la muerte
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 66 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Margarita, Ricard Puga, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 26121916, Madrid, 17021917 Sinopsi La duquessa Clara –que és vídua– organitza un ball per presentar en societat la seva filla Margarita, durant el qual aquesta és festejada pel llibertí Luis de Castro Aquest personatge es marca un repte de la mateixa manera que ha estat l’amant de la mare, ho serà també de la filla, i aconseguirà que Margarita li faci un petó en públic…
Tuvalu 2017
Estat
El canvi climàtic va seguir estant al centre de l’agenda internacional del país, com va demostrar la participació activa del primer ministre Enele Sopoaga a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 23, celebrada a Bonn, on va recordar als assistents que, si es mantenia la tendència actual, el seu país serà inhabitable el 2050 Al juny, en resposta a la retirada dels EUA de l’Acord de París contra el canvi climàtic, Tuvalu va trencar relacions amb Washington, mentre que, al novembre, es va posicionar a l’ONU en favor d’una cobertura legal internacional…
Portes ondulades de ferro i acer
Es tracta d’un producte industrial del darrer quart del segle XIX Els seus fabricants són serrallers o calderers que han mecanitzat la seva indústria Pere Màrtir Sancristòfol L’any 1881 tenia una patent d’invenció per a fabricar portes articulades de ferro i acer Tenia el despatx al carrer de Montsió, núm 8, de Barcelona Artur i Alfred Santamaría Pertanyien a una família de serrallers El seu avi, Joaquim Santamaría, començà el negoci el 1816 El 1886 presentaven les seves portes ondulades d’acer com a úniques en el mercat espanyol Tenien la fàbrica al començament del carrer d’Aragó-Consell de…
Johnston, Shields and Co, L'Escocesa
Johnston, Shields and Co, una empresa de Newmilns, al sud de Glasgow, s’installà a Catalunya el 1894 per fabricar cortines i cortinetes de tul Tenien un privilegi protegit per una patent, que els convertí en fabricants únics d’aquests gèneres durant uns quants anys La seva fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, en el que després serà el carrer de Pere IV, núm 345 Dues escenes a la fàbrica a Sant Martí de Provençals fotografia del començament del segle Etiqueta de L'Escocesa 1894 Johnston, Shields and Company introduirà el 1894 la fabricació de cortines i cortinetes de…
Banc de Terrassa (1881-1920)
La constitució L’Institut Industrial de Terrassa, l’entitat que agrupava la important indústria llanera de la ciutat, serà el promotor del Banc, com ho havia estat el 1876 de la Caixa d’Estalvis de la ciutat Poques coses es van fer durant la segona meitat del segle XIX a Terrassa, al marge de l’Institut i dels seus industrials, que tenien també un pes fort a l’Ajuntament El banc es constituí a Terrassa el 24 de desembre de 1881 “ El objeto de la sociedad es apoyar con sus recursos, ya directa ya indirectamente a las clases productoras, a toda empresa que tienda a contribuir al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina