Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
Hassan II del Marroc
Història
Rei del Marroc des del 1961.
Fou desterrat juntament amb el seu pare Muḥammad V 1953 i, en produir-se la independència del Marroc 1956, hi fou proclamat príncep hereu i cap de les forces armades 1957 Coronat rei a la mort del seu pare, el 1965 dissolgué el parlament i assumí tots els poders Sofrí atemptats 1971 i 1972, però en sortí illès Des d’aleshores, procurà de reforçar la seva omnímoda autoritat politicoreligiosa —malgrat ocasionals aparences parlamentàries— i de silenciar l’oposició interna, tant dels moviments d’esquerra com dels islamistes, mitjançant la repressió i una política exterior d’expansió territorial…
Jordània 2011
Estat
El rei Abdallà II va cessar l’1 de febrer Samir al-Rifaï com a primer ministre i va encarregar a Maruf al-Bakhit, primer ministre del 2005 al 2007 i exgeneral conservador, la formació d’un nou gabinet i la presa de mesures concretes per a assolir reformes polítiques autèntiques Seguint l’exemple de Tunísia, milers de jordans es van manifestar des del mes de gener per exigir la dimissió del Govern, mesures contra la carestia de vida i més obertura democràtica al país En resposta, el Govern va anunciar subvencions dels productes alimentaris i el carburant, així com un augment dels salaris dels…
Dizzy Gillespie
Música
Nom amb què és conegut el trompeta de jazz nord-americà John Birks.
S’inicià en orquestres de Filadèlfia, i el 1937 es traslladà a Nova York, on ingressà a la formació de Teddy Hill en substitució de Roy Eldridge, trompetista del qual havia rebut força influència A partir del 1939 formà part de diferents orquestres, principalment les de Cab Calloway, Earl Hines i Billy Eckstine En les dues últimes coincidí amb Charlie Parker, i amb ell i altres músics tocà en moltes sessions informals que anaren donant forma al revolucionari estil bop A partir del 1945 enregistrà amb quintets que duien el seu nom Aquest mateix any formà una big band , l’única que reeixí a…
,
Francesc Pons i Boigues
Historiografia catalana
Bibliògraf i arabista.
Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs…
Francesco Crispi
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…
Unió per a la Mediterrània
Organització interestatal d’àmbit regional mediterrani creada al juliol del 2008.
És hereva de l’anomenat Procés de Barcelona 1995, que fou refundat a iniciativa del president Nicolas Sarkozy en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea , i hi coincideix en els objectius, bé que amb una major concreció Els seus objectius se centren en l’impuls al desenvolupament de la regió, la intensificació dels contactes i la coordinació, especialment pel que fa als fluxos migratoris i a projectes econòmics i la creació d’institucions comunes i compartides en diversos àmbits com ara l’educació i projectes com ara la descontaminació En formen part els vint-i-set membres de la…
cap Bon
Cap
Cap de la costa de Tunísia, a la península de Bon, davant Sicília.
És una regió muntanyosa que domina, al sud, la depressió de Grombalia S'hi destaca l’arboricultura tarongers, oliveres
el Abiod
Muntanya
Muntanya de Tunísia, entre la frontera amb Algèria i el xot el Djérid.
amfiteatre d’El-Djem
Amfiteatre
Amfiteatre romà de la ciutat d’El-Djem, al wilāya de Mahdia (Tunísia).
Construït entre els anys 230 i 238, fou una de les grans construccions de la ciutat romana de Thysdrus Amb capacitat per a 30000 espectadors, fou el més gran de l’imperi Romà després dels de Roma 45000 espectadors i Càpua 40000 espectadors, amb unes mides similars 148 m de llarg per 122 m d’ample i una alçària de 36 m Disposava de tres pisos o plantes, amb arcades, i de dues galeries en forma de creu a sota L’arena mesurava 65 × 39 m És ben conservat i des del 1979 és protegit com a patrimoni de la humanitat
cap Blanc

Cap Blanc
Dominique TOUEL (CC BY-NC-ND 2.0)
Cap
Cap de la costa de Tunísia, a l’oest del golf de Bizerta.
És el punt més septentrional d’Àfrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina