Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
iconografia musical
Música
Disciplina auxiliar de la musicologia que serveix per a desxifrar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art.
L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les fonts escrites de…
transposició
Música
Acció i efecte d’interpretar una música en una alçada diferent de la representada per les notes escrites, apujant-les o abaixant-les totes exactament un mateix interval.
També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la…
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…
Els equenèids: rèmores
S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…
Mallerenga cuallarga
La mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus viu a tota mena de boscos, principalment de terra baixa, on se la veu volant d’un arbre a l’altre, sempre en estols compactes dels quals sorprèn la rapidesa de moviments Té, com la resta de mallerengues, una manera característica de moure’s per les branquetes, voltant-les insistentment i gairebé contínuament Aquesta mallerenga, però, no es confon amb cap altra per l’aspecte que li dona la cua, molt més llarga que el cos Ramon Torres Als Països Catalans la mallerenga cuallarga és sedentària i nidificadora comuna falta a les zones costaneres de l’…
Òliba
L’òliba Tyto alba és un rapinyaire nocturn mitjà entre 32 i 34 cm d’aspecte inconfusible, a causa dels tons claríssims o daurats de tot el seu cos beix i marró clar al dors i les ales, blanc o crem al pit i l’abdomen, altrament tot clapat de motes negres o molt fosques, i també a causa de les grans ulleres que li emmarquen la cara És un devorador de petits vertebrats els ossos i pèls dels quals regurgita polidament egagròpiles, de crit llòbrec i esfereïdor, hoste habitual de torres i campanars Tony Tilford/Index L’òliba és una espècie sedentària, hivernant i nidificadora als Països Catalans…
Tórtora
La tórtora pròpiament dita Streptopelia turtur és un colom de petites dimensions no passa de 26-28 cm, estilitzat i elegant, de parrupeig vellutat i suau Els adults presenten una coloració contrastada i vistent, amb ales de color castany i negre per sobre, i cos d’un gris vinós, tret de l’abdomen, que blanqueja l’ull centra una àrea rogenca, i són destacables les ratlles negres i blanques que esmalten ambdues bandes del coll La cua, en forma de ventall, negra i rivetejada de blanc, és agitada de forma molt característica, per frenar la volada, quan l’ocell s’atura en una branca L’exemplar…
Ocell de tempesta
Àrea de nidificació de l’ocell de tempesta als Països Catalans Carto-tec, original dels autors L’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus pot estar citat durant tot l’any a qualsevol punt del nostre litoral o mar endins sempre, però, és escàs i no es deixa veure amb facilitat Ha estat molt més detectat a les costes i a la mar del Principat i de les Illes que a la resta dels Països Catalans Això es pot explicar per la intensitat de mostreig i el nombre d’ornitòlegs que hi treballen força més gran a Catalunya i per l’existència de colònies de cria a les Balears, que predominen de forma quasi…
Baldriga cendrosa
La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre, i és molt…
Fagina
La fagina Martes foina és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta Té les plantes dels peus sense pèls Antonio Bea És d’estructura semblant a la marta La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm Els mascles són una mica més grans que les femelles La fagina pesa de 850 a 1700 g Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser més petites…