Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
sediment marí
Geologia
Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.
Els sediments pelàgics més destacables són el fang vermell o bru, el de globigerines, el de radiolaris, el de diatomees, el de pteròpodes i els nòduls de manganès El fang vermell o bru , compost per partícules de dimensions argiloses
Associació d’Estudis Reusencs
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1952 per a promoure l’edició d’obres de temes o d’autors reusencs.
Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la divulgació o a…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació…
advocat d’església
Defensor o protector de capítols catedralicis i de monestirs, des de l’època carolíngia.
Els advocats d’església eren triats entre els senyors poderosos amb jurisdicció civil o militar per tal de salvaguardar millor els interessos de la casa religiosa Amb el temps, però, la institució degenerà i provocà abusos i per això foren suprimits al segle XII
polisacàrid
Bioquímica
Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids lineals o ramificats.
Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre…
cavalcada
Folklore
Desfilada solemne a cavall, pròpia d’algunes festivitats cíviques o religioses.
Foren característiques, des de l’edat mitjana, la dels consellers de Barcelona el dia d’Any Nou cavalcada de Ninou, o la que hom feia en ocasió de l’entrada solemne dels reis a la ciutat Encara es conserva en la colcada de les festes de les poblacions de Menorca, als Tres Tombs de Barcelona i en les festivitats del dia de la festa de la Conquista de Palma i de Sant Dionís de València Com a continuació de les festes populars de l’enterrament del carnestoltes s’originaren les cavalcades de la rua barcelonina, prohibides a la postguerra i durant un temps substituïdes per les de les…
neutral
Dret internacional
Dit d’un territori, que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat, que ha renunciat, sia voluntàriament (Suècia) o per tractat (Àustria, 1955), a ser escenari d’hostilitats.
Algunes neutralitats han estat respectades d’una manera total com la de la Ciutat del Vaticà, o parcial com Andorra Altres territoris neutrals, contràriament, no han estat respectats, com és ara el cas de Bèlgica, ocupada militarment pels alemanys en 1914-18
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra
descentralització
Dret administratiu
Tècnica administrativa consistent a transferir part de la competència de l’administració central o autonòmica a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.
El procés descentralitzador permet de mantenir el control polític central tot donant una autonomia en determinats àmbits o aspectes de la gestió administrativa En els estats de dret anglès, la descentralització ha estat el fonament de la gestió pública i ha permès de potenciar el desenvolupament de les collectivitats locals Els estats basats en el dret administratiu francès tendeixen, per la complexitat i l’increment actuals de les funcions públiques, a superar el centralisme a través d’una descentralització geogràfica i funcional de l’aparell administratiu tot cercant una major…
bunyol

Bunyols de bacallà
Gastronomia
Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua i ensucrada en alguns casos (bunyols de vent).
Hom pot afegir altres components a la massa abans de fregir bacallà dessalat i esmicolat i all i julivert bunyols de bacallà , poma ratllada i conyac bunyols de poma , cervell de be, vedella, etc bunyols de cervell , aiguardent i pell de llimona ratllada bunyols de l’Empordà , etc Hom en coneix varietat a tots els Països Catalans i és un menjar propi de determinades festes o temps de l’any la Candelera, Carnestoltes, dimecres de Cendra, Quaresma, Sant Josep, Setmana Santa, Santa Teresa, Tots Sants i la matança del porc