Resultats de la cerca
Es mostren 4141 resultats
La vila de Banyoles
Art romànic
Història L’estany ha condicionat la naixença i l’expansió de l’actual ciutat, a la vegada que n’ha estat l’impulsor econòmic i fins industrial TAVISA El topònim de Banyoles apareix per primera vegada en un diploma de Lluís el Piadós, l’any 822, com a Baniolas El nom fa referència a un paratge a l’inici del Terri, “in capite Sterrie”, en què el monjo Bonit descobrí les ruïnes d’un antic temple i hi edificà el primitiu monestir, on actualment es troba l’església de Sant Esteve L’existència d’aquell antic temple ha estat confirmada en el decurs d’unes excavacions de l’any 1980, en les quals s’…
Castell de Ribes de Freser
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs que encara resten dempeus de l’antiga fortificació V Hurtado El que resta del castell de Ribes es troba dins el nucli urbà de Ribes de Freser, a uns 100 m vers tramuntana del carrer de Nostra Senyora de Gràcia el qual esdevé, en sortir del poble, la carretera de Pardines tot just passat el pas a nivell del cremallera que mena a Núria El castell és situat damunt un petit turó a tocar del camí del cementiri Mapa 256M781 Situació 31TDG315894 VHC Història Si bé en els papers de Roc d’Olzinelles apareix un “ Castro de Ripas ” datat l’any 840, la inexistència del…
Santa Maria de Caselles (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera, sobreelevada, de l’església, adossada al mas Caselles F Junyent-A Mazcuñan L’església, adossada al mas Caselles, es dreça al bell mig d’un altiplà situat entre la depressió de O la riera de Fonollosa i els alturons de la serra de Castelltallat, a la banda ponentina del terme Long 1°40’49” — Lat 41°46’10” Hom hi va per la pista que mena a Camps, a mà dreta de la qual hi ha un camí, convenientment senyalitzat, que mena al mas Caselles, al costat del qual, adossada, hi ha l’església Els amos d’aquest mas són els qui tenen cura de l’església Per a visitar-la, doncs…
El marc geogràfic del romànic de l’Anoia
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Anoia, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situada al centre de Catalunya i seguint el curs del riu del mateix nom, s’estén la comarca de l’Anoia Per la seva superfície, 866,6 km 2 repartida entre 33 municipis, l’Anoia és la catorzena comarca més gran del Principat, representant el 2,7% de la superfície total de Catalunya Els seus límits administratius s’estableixen amb el Solsonès al nord, el Bages a l’est, el Baix Llobregat al sud-est, l’Alt Penedès al sud, l’Alt Camp al sud-oest, i la Conca de Barberà i la…
El marc geogràfic de l’art romànic al Penedès i el Garraf
Art romànic
L’Alt Penedès i el Baix Penedès Presentació geogràfica Mapa de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situat a la Depressió Pre-litoral i en contacte amb el mar, es troba el conjunt comarcal del Penedès, format per l’Alt i el Baix Penedès i en la seva façana marítima o sector de la serralada litoral, el Garraf Tot i que el Gran Penedès històric inclou les tres comarques, aquí ens fixarem des del punt de vista geogràfic en dues unitats, el Penedès pròpiament dit, amb les comarques de l’Alt i el Baix…
Vila de l’Espluga de Francolí
Art romànic
Situació Aspecte parcial de la vila, amb el Capuig, al sector més enlairat, on es desenvolupà el nucli històric de l’Espluga Sobirana ECSA - M Catalán La vila de l’EsplugadeFrancolí és situada a 411 m d’altitud, a la dreta del riu Francolí, que neix al nord-oest de la població, a l’indret de la Font Major Mapa 33-16-417 Situació 31TCF415846 El poble de l’EsplugadeFrancolí és a pocs quilòmetres de…
L’art romànic a la Llitera
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó A l’hora d’estudiar l’organització del territori a la comarca de la Llitera en època medieval, hi ha dos aspectes en els quals hem de concentrar l’atenció D’una banda, ens adonem que, com a la propera comarca de la Noguera, hi podem estudiar la distribució dels castells, tant dels bastits per a defensar les terres dominades pels musulmans com dels fets pels cristians Amb tot, a causa de les característiques del que s’ha conservat, podrem aprofundir sobretot…
Portades i claustre de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Portada sud Portada principal oberta al mur de migdia de l’església, d’arcs de mig punt en degradació i arquivoltes motllurades ECSA - L Carabasa Al mur de migdia, sota un ampli porxo al qual s’accedeix mitjançant un llarg tram d’escales, s’obre la porta d’accés a l’església És emmarcada per diverses arquivoltes en gradació recolzades sobre un llarga línia d’impostes i tres columnes per banda amb capitells La decoració, esculpida en relleu de diversos tipus, es concentra en l’arc guardapols, la línia d’impostes i els capitells, tant els corresponents a les columnes adossades com els esculpits…
Santa Maria de Castelldefels
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i del renovat castell que li fa costat ECSA - J Todó L’església de Santa Maria és situada dins el recinte del castell de Castelldefels, edificat al cim d’un turó cònic que s’aixeca una cinquantena de metres sobre la plana o Marina de Castelldefels, on hi ha la vila MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF146711 Història Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà i Sant Martí Sarroca, i governador de les fronteres del Llobregat i del Penedès, pel seu testament del 977 deixà a Santa Maria de Castelldefels la major part dels béns que posseïa a Eramprunyà, a fi que…
Les obres del nord-est català
Art gòtic
L’atribució d’un grup de sis o set obres conservades en ambdós costats dels Pirineus, pertanyents als darrers decennis del segle XV, a un sol pintor o bé a dos pintors diferents relacionats és, sens dubte, un dels temes més controvertits que té avui damunt la taula la historiografia artística catalana Mentre que per a un sector d’estudiosos cal plantejar la possibilitat que aquestes obres, innovadores en el context general de la darrera pintura gòtica catalana, siguin d’un únic autor –àdhuc amb nom i cognom, segons alguna de les hipòtesis formulades–, altres estudiosos que han tractat aquest…