Resultats de la cerca

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…

Consta de vuitanta-tres poemes que s’estructuren en cinc parts “Les nits”, la primera secció del llibre, inclou deu poemes que pretenen descriure l’experiència del poeta davant la nit Hi copsa el batec de la vida, però s’adona que és incapaç d’interpretar-la i desxifrar el sentit de l’existència Les reflexions emanen en forma d’interrogació retòrica La secció “Els arbres”, amb set poemes, parteix de l’arbre com a element comú que unifica diferents paisatges El poeta l’humanitza i el converteix en dipositari de les virtuts que sovint manquen als homes “Les estampes”, constituïda per quaranta-…

Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…

Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’una branca…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

Àrea de nidificació del cercavores Prunella collaris als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie regularment distribuïda a l’alta muntanya pirinenca, regió que abandona majorment en arribar les èpoques més fredes llavors davalla a comarques de relleus accidentats en els dominis de la muntanya mitjana i la terra baixa mediterrània, i es pot observar, fins i tot, just al nivell de la mar L’àrea de cria dels cercavores queda ben delimitada, puix que ocupa d’una manera força homogènia els estatges subalpí i alpí en el domini supraforestal, fins a l’inici de la regió de les…

L’ànec collverd Anas plathyrhynchos és l’ànec més comú al nostre país i l’espècie origen d’algunes de les races domèstiques d’ànec El mascle és ben conegut pel color verd del cap, separat del marró del pit per un estret cinturó blanc, que s’aprecia bé en la fotografia, procedent del delta del Llobregat, i també pel petit plomall cargolat del carpó La femella, de colors brunencs, es distingeix pel to moradenc del mirall L’ànec coll-verd pon els ous en un niu situat generalment en la vegetació del voltant de l’aigua Fototeca / MC L’ànec coll-verd és, essencialment, un ànec…

La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…