Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Salvador Cardús i Florensa
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou secretari de la Junta de Museus de Terrassa i del Patronat Municipal de la Biblioteca Museu Soler i Palet, a través del qual continuà l’obra de Josep Soler i Palet L’any 1932, el Patronat Soler i Palet li donà facultats per a iniciar les gestions per a la creació de l’Arxiu Històric de Terrassa conegut, des del 1982, com a Arxiu Històric Comarcal de Terrassa S’introduí en el món de la història a través del Centre Excursionista de Terrassa, una de les associacions civils amb més voluntat de recerca en els camps de la història, l’art i les ciències naturals i que s’emmarcà dins…
Santa Maria de Sapeira (Tremp)
Art romànic
Situació Església parroquial que conserva estructures romàniques dels segles XI i XII, ampliades amb capelles i campanar a causa del culte continuat ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sapeira és a la part més alta del poble de Sapeira, situat en una posició eminent al caire d’un serrat Mapa 32-11251 Situació 31TCG178806 S’arriba al poble de Sapeira per una pista que surt del Pont d’Orrit JAA Història El nom de Sapeira deriva d’“illa Petra, ipsa Peira” El topònim prové, doncs, de la peira o penya on s’alçà la fortificació i s’aglutina la caseria Lògicament, les primeres notícies que en…
Sant Cristòfol o Sant Joan de Peramea (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol és situada a la part alta de la vila, al peu de les ruïnes del castell L’itinerari per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit per a arribar a les ruïnes de l’antiga fortalesa de Peramea en la monografia precedent MLIR Mapa 33-11252 Situació 31TCG393886 Història L’existència d’aquesta església va estretament lligada a les vicissituds històriques de la vila i el castell, on es posen de manifest les tensions entre els comtes i els abats de Gerri pels dominis territorials i jurisdiccionals Les dades històriques que coneixem de l’església de…
Santa Maria de Mataró
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Mataró, avui dia amb la titulació de basílica, centra el nucli primitiu de la ciutat de Mataró i es troba a la plaça de Santa Maria Mapa 37-15393 Situació 31TDF539992 NOB Història Inicialment, es coneixia com Santa Maria de Civitas fracta o d’ Alarona , fins que es va imposar el nom de Mataró Hi ha hagut força polèmica per part dels historiadors locals per esbrinar el significat de Civitas fracta Sembla que, després de molts debats, s’accepta que el significat del topònim fracta es refereix al fet que era una ciutat dividida, d’una banda, en…
Sant Miquel de Serra-sanç (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Hom hi pot observar, entre d’altres coses, com el mur de tancament de la nau, pel costat de llevant, surt per damunt la teulada F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Miquel es dreça dalt una serra que emergeix al centre del municipi, on li fan costat els masos Soler i Vilaseca Long 1°53’38” - Lat 41°50’45” Per anar-hi cal anar a Sallent i entrar pel segon pont aixecat sobre el Llobregat Després d’haver-lo travessat, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir els carrers Verge del Pilar, Camí del Pal i Conrad Pujol,…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…
Santa Maria d’Almatà o santuari del Sant Crist de Balaguer
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església primitiva, que ara es troba integrada en l’angle sud-oest del santuari del Sant Crist ECSA - J Giralt Les restes de l’església romànica de Santa Maria d’Almatà són situades al pla d’Almatà, i es troben integrades en l’angle sud-occidental de l’actual santuari del Sant Crist, tot formant part, a l’interior del temple, de la capella coneguda com a “capella fonda” CAT Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Història L’església de Santa Maria d’Almatà ocupa el lloc de l’antiga mesquita major de Balaguer És esmentada per primera vegada en la documentació el 26 de…
Sant Pere de Pierola (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Situació L’abandonada església parroquial de Sant Pere de Pierola és situada al cim d’un turó, en un lloc despoblat al qual s’accedeix a través dels carrers d’una urbanització, que enllacen amb la llera de la riera de Pierola, per la qual passa una pista que porta a l’indret de l’antiga parròquia JAA Mapa 35-16 419 Situació 31TCF985933 Història Aquesta església es trobava situada en l’antic terme del castell de Pierola Des dels primers moments degué obtenir la categoria de parròquia del terme, condició que ha mantingut fins que fou substituïda per l’església que s’alçà al nucli de població d’…
Castell de Marmellar (el Montmell)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt amb les restes del castell al cim del turó I l’església de Sant Miquel a primer terme ECSA - J Todó Castell situat en un turó que s’alça al mig de la vall de la riera de Marmellar Resta una mica allunyat de la plana del Penedès la finalitat principal d’aquest castell devia ésser sobretot controlar aquesta vall lateral Mapa 35-16419 Situació 31TCF789798 Si venim de Vilafranca i de Sant Martí Sarroca, hem d’agafar la carretera de Torrelles de Foix Després d’haver passat el veïnat de Croset surt, del costat d’una nau, a mà esquerra, una pista asfaltada que ens…
Necròpolis medievals anteriors al 1300 de la Conca de Barberà
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa…