Resultats de la cerca
Es mostren 780 resultats
cinturó de seguretat

Conductor d’un automòbil col·locant-se el cinturó de seguretat
Transports
Banda de tela forta que, col·locada abraçant la cintura i sovint encreuant el pit dels viatgers d’un avió o d’un automòbil, evita, en cas d’una frenada sobtada o un xoc, que siguin llançats fora dels seients.
Sant Fruitós de Perves (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Fruitós és al petit nucli de Perves, que s’emplaça als vessants de la dreta de la vall de Bellera, prop de coll de la Creu de Perves Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233924 Per a arribar a Perves, cal seguir la carretera N-260, que uneix la Pobla de Segur amb el Pont de Suert, i un cop passat Sarroca de Bellera, a l’inici del coll de la Creu de Perves, hom veu el poble a mà esquerra de la carretera MLIR Història Una de les primeres referències del castell de Perves data de la darreria del segle XI, en les concòrdies que els anys 1080 i 1094 signaren els…
Sepultures properes al Collet Alt de cal Galzeran (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Necròpoli de tombes de lloses situada a l’extrem d’un serrat, des d’on hi ha una bona vista sobre Vallferosa A prop seu, hem pogut trobar, gràcies —també— a les indicacions de Jaume Coberó i de Jordi Marsal, una tomba excavada a la roca i restes d’un possible habitatge medieval Un cop siguem a l’habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran, al qual podem arribar segons l’itinerari que és descrit en l’apartat corresponent, veurem a l’altra banda del camí, al límit del bosc, damunt una petita codina, una sepultura excavada a la roca Així mateix, si seguim enllà el camí carreter…
El que cal saber de la hipertensió arterial
Patologia humana
La hipertensió arterial consisteix en una elevació crònica de la pressió o tensió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat de la persona Es considera hipertensa la persona adulta que presenta persistentment xifres de pressió màxima o sistòlica iguals o superiors a 160 mm Hg i xifres de pressió mínima o diastòlica iguals o superiors a 95 mm Hg La hipertensió arterial és el trastorn crònic més freqüent en les societats occidentals Es calcula que al nostre medi pateix d’hipertensió aproximadament el 20% de la població adulta Aquest trastorn pot afectar qualsevol persona,…
El que cal saber de l’arrítmia
Patologia humana
Els trastorns del ritme cardíac o arrítmies cardíaques constitueixen una gran diversitat d’alteracions en la freqüència o en la regularitat, o bé en totes dues alhora, amb què se succeeixen les contraccions del cor Les arrítmies poden ésser molt diverses, segons si s’acceleren o bé esdevenen més lents els batecs del cor, com també segons la regularitat del ritme Les taquicàrdies són arrítmies caracteritzades per una acceleració de la freqüència cardíaca per sobre de 100 batecs per minut Sovint la taquicàrdia és un mecanisme fisiològic que es posa en funcionament en resposta a la necessitat d’…
Pell i annexos en la vellesa
La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis Així, és ineludible que amb el pas dels…
cançó de treball
Música
Denominació que, de manera general, es pot aplicar a totes les cançons que s’interpreten tot treballant, però que ha passat a designar de manera concreta els cants melismàtics i de tempo no mesurat específics de certes feines agrícoles.
Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De fet, és un…
Tallareta sarda
Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…
Cucut reial
El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en…
Morell de cap-roig
El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina