Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
Leopold Querol i Roso
Música
Pianista, compositor i musicòleg valencià.
Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio en si bemol…
Josep Espí i Ulrich
Música
Compositor valencià.
Inicià la seva formació musical al cor de l’església de Santa Maria d’Alcoi amb l’organista Josep Jordà Ja adolescent, es traslladà a València amb la seva família i hi amplià els seus estudis de música Posteriorment guanyà la plaça de mestre de capella, organista i professor del collegi dels jesuïtes de Sant Josep de València Algunes de les seves primeres incursions en el món de la composició foren obres sacres, com ara l' Stabat Mater 1871, amb el qual obtingué un premi de la Societat Valenciana d’Amics del País El 1873 s’installà a Madrid, on estrenà algunes obres, entre les quals Gavota i…
Baltasar Simó Saldoni i Remendo
Baltasar Simó Saldoni i Remendo
© Fototeca.cat
Música
Músic i musicògraf.
Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De la seva…
Eduardo Rosales y Gallina
Pintura
Pintor castellà.
Ingressà a l’Academia de San Fernando el 1851 Des del 1856 patí d’una malaltia que limità les seves possibilitats La pintura italiana d’El Escorial li desvetllà l’interès per Itàlia i, passat un quant temps a França, s’establí a Roma el 1857 Iniciat en l’idealisme natzarenista Tobies i l’àngel , 1860-62, Madrid, Casón del Buen Retiro, ben aviat passà al realisme, sense deixar, però, la temàtica històrica Testament d’Isabel la Catòlica , 1864 —medalles d’or a Madrid 1864 i a París 1867— Presentació de Joan d’Àustria a Carles V , 1869 o La mort de Lucrècia , 1871 —medalla d’or a Madrid— tots…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…
Josep Antoni Coderch i de Sentmenat
Arquitectura
Arquitecte i teòric de l’arquitectura.
A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…
Agustín Ibarrola Goicoechea
Pintura
Pintor basc.
De formació bàsicament autodidàctica, estudià a l’Escuela de Artes y Oficios de Bilbao El 1948 feu la seva primera exposició individual a Bilbao, arran de la qual es traslladà a Madrid i ingressà al taller de Daniel Vázquez Díaz El 1956 s’installà a París, on entrà en contacte amb un grup d’artistes amb els quals fundà el collectiu Equipo 57 Regressà a Bilbao el 1961 i formà part del grup de gravadors d’Estampa Popular Membre del Partit Comunista, inicialment la seva obra s’orientà plenament cap a la crítica del franquisme La seva activitat en aquest sentit fou causa que fos empresonat en…
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica i publicà Viatge entorn del meu pessebre 1957 Conreà també la pintura fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 Destacà especialment com a historiador i crític d’art Publicà molts treballs sobre aspectes concrets i anecdòtics de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica Cal destacar 600 anys de Plaça Nova 1955 Barcelona, vint…
Joan de Garganta i Fàbrega
Història del dret
Política
Art
Polític i assagista.
Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà i germà del teòleg Josep Maria de Garganta i Fàbrega i del farmacèutic i botànic Miquel de Garganta i Fàbrega Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a Revista d’Olot , El Matí , La Publicitat i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà La Gaseta d’Olot 1930 i La Ciutat d’Olot 1932 Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Fou militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32 Participà en…
,
Alberto Schommer
Fotografia
Fotògraf basc.
Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de la Transició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina