Resultats de la cerca

L’església preromànica de Santa Maria de Matadars o del Marquet, de capçalera mossàrab o de tradició paleocristiana, se situa al costat de la masia del Marquet La primitiva església fou renovada amb una nau romànica al segle XI, però se'n va respectar la capçalera, abans de tres santuaris, amb arcs i finestres de ferradura i un antic cimbori, que fou restaurada i ara és un centre d’atracció per als amants de l’art antic És l’edifici religiós més arcaic i evocador de la comarca i es troba al peu de la carretera de Manresa a Sant Vicenç de Castellet El lloc o vila rural de Matadarcos és conegut…

El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1069 m, al sector nord-oriental del terme, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 m L’edifici primitiu fou reedificat en època baixromànica resta només algun vestigi d’aquesta construcció i ampliat amb un campanar al segle XVI hom capgirà també l’entrada, de sol ponent a sol ixent Al segle XVIII fou ampliat de nou amb capelles i molt transformat encara el 1840, en què hom construí un cambril nou, tres capelles laterals i repintà tot l’interior Al costat de l’església hi ha la casa rectoral i dels…

Als Països Catalans, hom donà el nom d’hostal als establiments on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries, i també, als ss X i XI, el de parada Al s XIV encara eren una cosa molt simple una cuina-menjador, estable per a les cavalleries i dues grans sales per a dormitori, una per als homes i una altra per a les dones Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta però les prostitutes només hi podien estar…

Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit 1901, i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 1901 assegurà la connexió amb els collaboradors Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra Diccionari de la llengua catalana i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B Moll La redacció començà el 1924 El 1926 en sortí el primer volum el 1935, el segon, ja adaptat a les normes de l’Institut…

L’arquet primitiu, sorgit probablement de l’observació i l’experimentació amb arcs de caça, consistia en un bastidor rígid inicialment un tros de branca d’arbre entre els extrems del qual era tesada una corda L’arquet constituïa l’element de transmissió i de transformació de la força de l’home sobre l’eina pròpiament dita aquesta eina consistia en un pal o una pedra de punta afuada, amb un pom a l’altre extrem Amb una de les mans en el pom, hom pressionava la punta contra la superfície a foradar, mentre que l’altra mà sostenia l’arquet i li donava un moviment rectilini de vaivé…

El cos, que varia molt de longitud segons les espècies i pot atènyer uns quants metres, és constituït per una part anterior, anomenada escòlex , que funciona com a òrgan de fixació té ventoses, botris o botridis, i sovint per una sèrie de divisions, generalment aplanades, anomenades proglotis el conjunt de l’organisme és anomenat estròbil Tenen una organització bastant simple el sistema nerviós inclou dues masses ganglionars situades a l’escòlex i unides per comissures, de les quals surten els nervis que van a tot el cos el sistema excretor, primitiu, és format per protonefridis manquen, en…

S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà a veure a…

El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la collegiata de Sant Feliu Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal Un segle després,…

El petit poble de Lilla, dit també l’Illa, és al sud-est de la vila de Montblanc Les referències documentals d’aquest indret són escasses una de les úniques notícies data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el “ castro Alila ” amb totes les possessions que tenia dins el seu terme De l’església, dedicada a sant Joan, se n’han trobat escasses referències Podria ser que en la butlla del papa Celestí III atorgada l’any 1194, que esmenta l’església de “ Monte Albo cum suffraganeis suis ”, l’església de Sant Joan de Lilla es trobés, implícitament, entre aquestes…

L’església de Cabassers és documentada des del 1172 Es devia bastir arran de la donació del terme de Cabassers als premostratencs del monestir belga de Santa Maria de Monteflabon per part de Ramon Berenguer IV el 1149 perquè hi fundessin un monestir de l’orde, que no reeixí Una vegada els monjos van abandonar el lloc vers el 1167, l’església del monestir, que rebia el nom de Santa Maria de Vallclara, va passar a ser seu de la parròquia de Cabassers —dins el bisbat de Tortosa— i tingué aquesta funció fins al començament del segle XVII, quan es construí un nou edifici La parròquia de Cabassers…