Resultats de la cerca

Fill de Darios I i d’Atossa, pujà al tron malgrat no ésser el primogènit, perquè, segons que diu una inscripció seva a Persèpolis, el déu Ahura Mazdā així ho volgué De fet, Atossa, filla de Cir el Gran i germana de Cambises, era molt més influent a la cort que una filla de Gobries, de la qual Darios I havia tingut el seu primer fill, Artobazanes Menys capaç que el seu pare, Xerxes I esclafà primerament la revolta dels egipcis 484, que s’havia produït al final del regnat anterior 486, i després la de Šamaš-irba, que s’havia proclamat rei a Babilònia, abans d’enfrontar-se amb els grecs,…

El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona 1956-67, l’Esbart Dansaire de Vilabella 1968-72, el Grup de Danses de l’Aleixar 1970-78 i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona des del 2007 Com a coreògraf s’inicià el…

Nasqué, com tota la cursiva, de la necessitat d’augmentar la rapidesa d’escriptura, la qual cosa implicà, en el seu cas, una esquematització dels signes jeroglífics Documentada del 2684 aC al 394 dC, canvià bastant de forma en el decurs d’aquests trenta-un segles hieràtic del Regne Antic —proper encara a l’escriptura jeroglífica— del Mitjà i del Nou Durant aquests tres períodes, fou utilitzada, quasi exclusivament, en l’administració, la correspondència i la literatura, però a partir de l’aparició del demòtic dinastia XXV veié restringit el seu ús als texts religiosos i sacerdotals d’ací el…

Fou creat per acord municipal el 1894, encara que se'n coneixen precedents des del 1889 L’any 1915 el consistori adquirí l’immoble de Can Serra per a destinar-lo a biblioteca i a museu, i és la seu actual del Museu de Mataró Durant la Guerra Civil Espanyola l’edifici fou magatzem de les obres d’art i del patrimoni del Maresme que la Generalitat republicana salvaguardà No fou fins després de la contesa que s’enllestiren les obres de rehabilitació El nou museu, anomenat Museu Municipal de Mataró, s’inaugurà definitivament l’any 1942 Al llarg dels anys, les colleccions s’anaren ampliant amb…

Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913,  L’incendi de Ca-Na Vaquera i L’…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…

Vida i obra Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948 Fou consiliari de la revista Germinabit , collaborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a Qüestions de Vida Cristiana , Catalunya Cristiana , Saó , i, des del 1976, a  Foc Nou  Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves 1965 i Anar a fons 1970 La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir 1960, reeditada 1999, al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos…

En bona part, el fons de l’arxiu fou preservat durant els anys de l’exili enterrat en bidons al subsol de la seva finca de Saint-Martin-le-Beau Orleanès, França Conjuntament amb la seva esposa Antònia Macià decidiren posar a l’arxiu el nom de la seva filla Montserrat, que l’identifica oficialment L’arxiu està dirigit per un patronat i integra prop de dos milions de pàgines de documentació que des del 1993 estan digitalitzades en gran part Des del 1991 accepta donacions de documents i arxius sobre temes contemporanis entre d’altres, es poden esmentar les donacions dels fons del…

Fundada el 1933, nasqué amb l’objectiu de promoure l’activitat física entre les classes més populars Pionera en la pràctica de l’halterofília i la lluita grecoromana a l’Estat espanyol, també tingué seccions de gimnàstica, atletisme, muntanya, espeleologia, tennis, tennis de taula, basquetbol, futbol sala, ioga, educació física i teatre, i disposava d’una biblioteca Alguns dels seus esportistes foren campions de Catalunya i d’Espanya, com els gimnastes Evarist Esquerra, Jordi Elies, Josep Garcia i Adolf Folqué, els atletes Guillem Ros, que presidí l’entitat 1963-78, Albert López, Josep Picola…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Poema d’abril del 1939 de JV Foix GUIÓ Carles Hac Mor, JCadena, Albert Mauri, MValls FOTOGRAFIA Xavier Gil blanc i negre AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart MUNTATGE Oriol Vilaseca MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Carlos Pazos Joan Arimany, Núria Cano Marta Soler, l’exdona d’Arimany, Ona Planas Constança, Hermann Bonnín psicoanalista, Joan Brossa, Lloll Bertran, Juanjo Puigcorbé veu en off , Pep Tosar, Miquel Porter ESTRENA Barcelona, 29031988 Sinopsi El director de cinema Joan Arimany prepara un film…