Resultats de la cerca
Es mostren 1111 resultats
Mare de Déu del castell de Llorenç (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista des de l’angle sud-oest d’aquesta església, possiblement la primitiva parròquia del terme de Llorenç, amb la façana ornada per una finestra geminada ECSA - J Giralt, ECSA - EPablo La capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç és situada a l’est de les ruïnes del castell andalusí, al peu del rocall Mapa 33-13328 Situació 31TCG201379 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Història No han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç no es pot…
El morrut roig de la palmera
El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un escarabat de…
Els cicadofitins: ciques i efedres
Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera fins a lianes…
Nuclear, solar o fòssil?
La major part de l’energia exosomàtica directament controlada per l’home prové de la combustió de matèria reduïda o assimilada per la vida durant el passat de la història de la Terra combustibles fòssils o en el present fusta, energia de la biomassa La major part, però no tota L’energia dels enllaços químics com l’energia del Sol, és energia d’alta qualitat És natural que hom l’exploti preferentment en la forma més còmoda El gas i el petroli resulten més còmodes que no el carbó sòlid, però les reserves explotables són limitades El 1988 s’extragueren 3,39 km 3 de petroli i 1 922…
Beatus de la Seu d’Urgell
Art romànic
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de subscripcions que…
Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església de planta rectangular, sobrealçada i modificada, però que conserva bàsicament l’estructura i els murs perimetrals d’un edifici del final del romànic J Moner El poble de Sant Esteve de Guialbes es troba damunt d’un planell, a la carena d’un serrat des d’on s’albira una àmplia panoràmica sobre les terres gironines L’església parroquial de Sant Esteve destaca en el petit nucli agrupat de la població, a l’extrem de tramuntana Mapa L39-12296 Situació 31TDG900628 Per arribar-hi venint de Barcelona per la carretera N-II, hi ha tres accessos, tots els quals es troben a mà esquerra,…
Sant Esteve de Canelles (Navata)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis a primer terme, obra d’una reforma de l’edifici feta en època romànica segles XII-XIII F Tur L’església de Sant Esteve és el temple del poble de Canelles, situat a la part meridional del terme, enlairat sobre la riba esquerra del Fluvià, i format per un escampall de masos i un grup reduït de cases vora l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG904717 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera N-II, venint de Girona, passat Bàscara, a mà esquerra Ja en aquest camí, cal deixar el trencall que porta a Pontós i seguir…
Sant Romà de Llabià (Fontanilles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent Es tracta d’una construcció tardana F Tur L’església parroquial de Sant Romà destaca al bell mig del poble de Llabià, al punt més alt del seu reduït nucli habitat L’emplaçament del poblet en un pujol envoltat gairebé del tot per la plana motiva que —malgrat la seva escassa elevació— des de l’indret hom domini amplis panorames sobre una gran part de la comarca Als peus del turó, vers el sud-oest, hi ha la conca del desaparegut estany d’Ullastret, convertit en conreus, dels quals emergeix el puig de Sant Andreu, on hi ha les…
Sant Genís de Casavells (Corçà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis aparellat amb blocs de pedra trencats amb el martell i sense polir, perfectament disposats formant filades al centre, una finestra F Baltà L’església de Sant Genís de Casavells és el temple parroquial del poble de Casavells, situat en un tossal porrenlairal, no gaire lluny de la confluència del Rissec i el Daró i uns 2 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 334M781 Situació 31TEG029499 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou El poble de Casavells es troba a 1,8 km de l’inici d’aquesta carretera, des…
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina