Resultats de la cerca

Centrà la seva activitat a la regió de Girona, especialment a Besalú i, en general, a la Garrotxa Fins fa uns quants anys hom en desconeixia la personalitat, i la seva obra era atribuïda a l’anomenat monogramista català , pel fet que signa algunes de les composicions amb un monograma format per les lletres MTAS El seu estil tingué un primer moment brillant sota el magisteri de Joan de Borgonya, que en aquella època era a Girona A partir d’aleshores, decaigué lentament, i s’abocà a una interpretació de gravats de Dürer i Schongauer, sense deixar, però, d’ésser narratiu, viu i…

Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest, volgué apoderar-se del ducat…

Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres destaquen la…

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer…

El lloc de Setcases apareix esmentat en unes donacions que el comte Sunifred de Besalú féu l’any 965 al monestir de Sant Pere de Camprodon L’any 1017, mitjançant una butlla, Benet VIII confirmà al monestir de Camprodon diverses possessions, entre elles el dret del cenobi a pescar al riu Ter, des de “ Septem casis ” fins als Calquers Un segle després, l’any 1118, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, donà al monestir de Ripoll un extens alou que posseïa “ omne alodium nostrum proprium”, a la parròquia de Sant Miquel de Setcases, que devia comprendre la major part del terme,…

L’actual santuari de Nostra Dóna de la Val és situat a la sortida de l’engorjada vall de Sant Jacme, al S de la vila de Caudièrs de Fenolhet Les primeres referències d’aquesta església es troben en dues butlles atorgades pel papa Sergi IV al novembre del 1011 En una es confirmaren els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre ells un alou “ in vallis Sanctae Mariae ” En l’altra es procedí a confirmar la fundació del monestir de Sant Pèire de Fenolhet Segons consta en aquesta butlla el comte de Besalú Bernat I Tallaferro havia dotat el nou monestir, entre d’altres béns, amb…

Vida i obra Ordenat de prevere el 1929, es doctorà a la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1930 Fou missioner de la casa de Banyoles, professor del seminari, director del Museu Diocesà, canonge arxiver de la seu gironina i cronista oficial de la ciutat de Girona És coautor d’un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d’arxiu publicats en les revistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Revista de Girona , Sefarad , etc, i també en els congressos d’història de la Corona d’Aragó Entre les seves obres cal destacar guies,…

Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació amb l’erecció…

Situació i presentació La Garrotxa, amb 735,39 km 2 d’extensió, és una de les comarques més complexes i variades de la geografia catalana És molt difícil d’establir parallelismes entre les valls de Sant Aniol o els cingles de Gitarriu i les valls verdes d’Olot, de la plana d’en Bas o de la vall d’Hostoles Això no vol dir pas que no siguin molts els trets que agermanen aquestes contrades La Garrotxa és la més oriental de les comarques catalanes de muntanya les altituds màximes no superen els 1 600 m Al N, els Pirineus la separen del Vallespir, al N i l’E limita amb l’Alt Empordà, a l’E amb el…

Situació Vista aèria de la plataforma rocosa que centra la població actual, on s’aixecava l’antic castell, del qual resta només el mur perimetral Al fons hom pot veure l’anomenada torre de Cortsaví ECSA - Camara JP Joffre Les ruïnes del castell de Cortsaví són situades damunt una plataforma rocosa, de parets abruptes, sota la qual s’estén el poble del mateix nom Als vestigis del castell tan sols s’hi pot accedir des de les cases que són més properes, vora les quals, al costat de llevant, hi ha l’església parroquial de Sant Jaume Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34′ 50″ E Al…