Resultats de la cerca
Es mostren 1407 resultats
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, abat del monestir de Sant Pere de Galligants (1710-1713)
L’1 d’agost de 1710 prengué possessió el consistori format pels següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Antoni de Solanell i de Montellà Ripoll 1670 – Sant Cugat del Vallès 1726, abat del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona diputat militar Francesc de Solà de Sant Esteve i d’Oriola, senyor de Campmajor, domiciliat a Terrassa diputat reial Josep Vilar, de Lleida oïdor eclesiàstic Fèlix Reig, canonge de la catedral de Barcelona oïdor militar Francesc de Sullà i de Gassol, donzell, de la Conca de Tremp oïdor reial Joan Andreu, mercader de Girona Francesc Antoni de…
Mare de Déu de la Mola (Bonansa)
Art romànic
Situació El santuari de la Mare de Déu de la Mola és situat a 1 381 m d’altitud al capdamunt del serrat de la Mola, a l’alçada del Pont de Suert, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213 Situació 31TCG124967 Per a anar-hi cal arribar primer fins al poble de Buira, al qual mena una pista que parteix del Pont de Suert al costat de les installacions d’ENHER Un cop haurem arribat a Buira, s’ha de seguir una pista que surt del costat de l’església de Sant Hilari i, en quaranta minuts, porta fins al santuari MAF-MLIR Història L’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Mola, de la qual no…
La talla de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Talla de la marededéu tal com es conserva avui a l’interior de la catedral ECSA – C Clusellas A la catedral de la Seu d’Urgell es conserva una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, també coneguuuda amb el sobrenom de Mare de Déu d’Andorra Aquest sobrenom prové, segons Lluís Serdà i Prat * , de la tradició popular, la qual conta que la imatge fou refugiada a Andorra durant la invasió sarraïna i retornada a la Seu temps després per Lluís el Pietós És evident, però, que la talla que avui presideix l’absis central de la catedral correspon a moments molt posteriors als…
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359-1362)
La Cort reunida a Cervera el 1359 nomenà els següents diputats eclesiàstics Berenguer de Cruïlles Peratallada 1310 – Barcelona 1362, bisbe de Girona Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya, de l’orde de l’Hospital Romeu Sescomes, paborde de Tarragona Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona Els diputats nomenats per al Braç Militar foren Bernat de Cabrera, comte d’Osona, cavaller Hug de Cardona, vescomte de Cardona, donzell Ponç d’Altarriba, cavaller, i Ramon de Peguera, donzell Com a administradors del Braç Reial foren nomenats Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Pere…
pulsació
Música
Pols subjacent present en una música mètricament organitzada.
L’establiment d’un metre musical implica l’establiment -subjacent a l’esdevenir sonor- d’una sèrie constant i isocrònica de marques o talls que, dividint el temps en parts iguals, en permetin la mesura Absent en músiques amb ritmes no mètrics, la pulsació s’erigeix, a manera de batec de rellotge, en patró de mesura, en unitat de temps musical, valor de referència per a la mesura del ritme La pulsació no és de naturalesa empírica, en el sentit que no ha de ser necessàriament explicitada en els valors rítmics La pulsació es manté present en la consciència musical de l’oient, tot i que es…
toga
Indumentària
Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma…
còlic
Patologia humana
Dolor agut i paroxístic, ocasionat habitualment per l’espasme d’un òrgan buit.
El còlic hepàtic és un dolor molt intens a l’epigastri i a l’hipocondri dret, produït per la contracció espasmòdica de la bufeta i dels conductes biliars Aquest dolor sovint s’estén, pel nervi frènic i pel plexe cervical, fins a l’espatlla i el braç dret Apareix a conseqüència de l’obstrucció, generalment d’índole litiàsica, d’un conducte biliar o de la contracció espàstica de l’esfínter d’Oddi Té una durada variable, de menys d’una hora a dos dies, i sol anar acompanyat d’un greu trastorn de l’estat general, amb nàusees i vòmits En el transcurs d’un còlic hepàtic pot aparèixer…
Ḫalīfa Ḥaftar
Militar
Militar libi.
El 1961 ingressà a l’acadèmia militar de Bengasi, i el 1969 s’uní a Moammar al-Gaddafi en el cop d’estat que enderrocà la monarquia d’Idrīs I Ascendit a coronel 1980, lluità a la guerra del Txad, però fou capturat 1987 Un cop alliberat desertà de l’exèrcit libi i, amb el suport dels Estats Units, encapçalà el braç militar del Front Nacional de Salvació de Líbia, enfrontat a Gaddafi Visqué uns quants anys a la República Democràtica del Congo i posteriorment als Estats Units Enderrocat Gaddafi 2011, retornà a Líbia i es reincorporà a la cúpula de l’exèrcit El febrer del 2014, en…
Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola en un retrat del 1497/1517 realitzat per fra Bartolomeo della Porta
Història
Literatura italiana
Cristianisme
Predicador, escriptor i polític italià.
Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina