Resultats de la cerca

Treballà per a Versalles, però les obres més admirades foren per a la ciutat de París la font del carrer Grenelle i l’estàtua eqüestre de Lluís XV, destruïda durant la Revolució Francesa És cèlebre, també, L’Amor tallant el seu arc a la maça d’Hèrcules

Equival a 9/5 de la cana de Barcelona, o sia, 2,796 m És de tradició que és representat pel bordó arrodonit de l’aresta de la dreta de la façana de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona, arran del carrer del Bisbe

Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau com la corda de…

Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç  i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona  i després…

Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina els cantoners i el central amb pilastres jòniques, i…

Fou fundat a Gràcia el 1942 per Àngel Colomer i del Romero, juntament amb altres que, com ell mateix, havien cantat en un cor de Sant Felip Neri de Gràcia abans de la Guerra Civil Espanyola L’Orfeó Laudate nasqué a l’empara de la parròquia del Pilar de Barcelona, situació que durà fins el 1946, any en què pogué establir-se en un local propi al carrer d’Aribau El 1950 es tornà a traslladar, aquesta vegada al carrer d’Enric Granados, on encara roman Des del primer moment l’Orfeó Lautade es concentrà en la cançó popular catalana i la música coral del gran repertori La…

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a…

Joan Pibernat obrí la seva fàbrica d’objectes de ferro el 1868, al carrer de la Cadena de Barcelona Feia principalment llits de ferro i també bàscules i caixes fortes El 1877 tenia fàbrica i botiga als números 8 i 10 del carrer d’Avinyó Portada d'un catàleg de productes fabricats per Joan Pibernat, 1886 Dels llits de ferro, un article fàcil de venda i que no exigia cap tècnica especial, passà a la fabricació de grans caixes de cabals i bàscules Va obtenir el privilegi de fabricació a Espanya de les bàscules model Chameroy, que es distingien per imprimir automàticament el pes en un paper o…

Finestra coronella de la Casa del Degà o Casa Rectoral de Tarragona Les finestres coronelles, característiques pels esvelts mainells que les divideixen en diferents segments, de dos a quatre generalment, comencen a aparèixer al final de l’època romànica i arriben al màxim grau de popularitat en època gòtica Els fusts són habitualment de pedra nummulítica de Girona, els capitells i les bases segueixen un tipus estàndard amb volutes i palmetes molt simples i les llindes per sectors són retallades a manera de petits arcs trilobats La que aquí reproduïm s’obre al primer pis de la façana nord de l…