Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
música d’Estocolm
Música
Música desenvolupada a Estocolm (Suècia).
Fundada el 1255, la ciutat s’esmenta ja en documents del 1298 per les activitats musicals de l’església de Sant Nicolau i de la cort, que creà la seva capella musical el 1526 El creixement de la població durant el segle XVIII coincidí amb un increment de la vida musical i el començament de les representacions teatrals el 1724 Trenta anys més tard s’obrí el teatre de Drottningholm i el 1770 s’inaugurà l’Òpera Reial, on el 1773 s’estrenà la primera òpera sueca, Thetis och Pelée 'Tetis i Peleu' El 1782 s’inaugurà el Nou Teatre Suec, i el 1784 el Munkbroteater, dedicat a concerts de cambra, obrí…
Sant Esteve de Ferriols o Sant Blai (Bellprat)
Art romànic
Situació Edifici senzill i rústec d’una nau sense absis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és enfilada dalt d’un turó vorer a la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna, a l’extrem occidental del terme, a frec amb la Conca de Barberà Mapa 34-15390 Situació 31TCF669989 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta anant en direcció a Santa Coloma de Queralt, just després del quilòmetre dos, davant mateix d’on hi ha unes installacions agropecuàries, poc abans de travessar el Pont de Ferriols L’església roman oberta als visitants FJM-AMB Història El lloc i la villa rural de…
Sant Joan Salerm (Subirats)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella, força alterada per reformes tardanes ECSA - E Pablo La capella de Sant Joan Salerm es troba a uns 500 m de la carretera de Sant Sadurní d’Anoia, prop de la cruïlla amb la carretera que porta al Pla del Penedès, enmig d’un camp on abunden els vestigis de construccions romanes JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958846 Història Aquesta capella s’esmenta per primera vegada l’any 917, juntament amb la de Santa Maria de Monistrol i Sant Pere de Lavern Estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament des del final del segle X Aquest cenobi ja…
Sant Martí Vell (Castell de Vernet)
Art romànic
Situació Primitiva església parroquial del poble de Castell de Vernet, refeta modernament sobre fonamentacions i ruïnes antigues ECSA - A Roura Aquesta església era l’antiga parròquia del poble de Castell de Vernet, i és situada al peu del camí que porta al monestir de Sant Martí del Canigó, tot just passat l’esperó rocós, conegut com la Porta Forana, fins on arribava el clos monàstic de Sant Martí Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 56” N - Long 2° 23’ 43” E Història Sobre el penyal que es dreça no lluny de l’església de Sant Martí Vell, es creu que s’erigia el Castello documentat des del 879…
Castell de Porqueres
Art romànic
Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…
Sant Martí de Lladurs
Art romànic
L’església de Sant Martí de Lladurs, un edifici bastit els segles moderns, es troba vora el castell del mateix lloc La parròquia de Lladurs és una de les que consten a l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell Ladurci No sabem, però, quin era aleshores el seu titular L’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Canalda Odèn, del 900, en donar els límits parroquials precisa que una de les afrontacions és la parròquia de Sant Martí de Lladurs parroechiam Sancti Martini de Laturci Aquesta referència és particularment aclaridora, ja que els documents dels segles XI-XII de…
Cartagena

Vista de la ciutat de Cartagena
© Istockphoto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, vora la badia de Cartagena.
L’establiment, a mitjan segle XX, de la refineria de petroli d’Escombreras repercutí en l’augment de població de la ciutat i la industrialització de la regió El port, d’excellents condicions naturals i un dels més protegits militarment de la península Ibèrica, té un intens comerç, principalment de productes petroquímics Hi ha indústria petroquímica, metallúrgica, i central tèrmica a més, hi ha els recursos tradicionals industrials construcció naval militar i mines plom, argent És cap del departament naval de Cartagena, que s’estén des del cap de Gata fins a la…
Renaud Germain
La primera empresa de perfums catalana s’establí el 1847 i el seu nom, Renaud Germain, denota l’origen francès Van obrir un despatx a la rambla del Centre de Barcelona i donaren als seus productes el nom de Perfumeria Higiènica Publicitat a El Mercurio , 1910 Publicitat a España Arte-Comercio-Industria , 1927-28 L’any 1851 publicaren el seu primer catàleg, que ens dóna els següents productes a la venda sabons de tocador de totes classes, amb essències diverses, des de la de rosa, de violeta i d’ametlles amargues, fins a la d’escarola pomades de diferents olors, per a senyora destaquen…
convertibilitat
Economia
Qualitat d’una moneda de poder-se canviar en or o en qualsevol altra moneda i de no poder ésser controlada o pertorbada en el seu ús per les autoritats del país la moneda del qual ha estat així convertida.
Aquest règim d’absoluta convertibilitat pressuposa un sistema de patró monetari internacional, sia el patró or gold standard o el patró canvis-or gold exchange standard En aquest darrer cas, una moneda està fermament vinculada a la d’un altre país, la qual és plenament convertible en or Hom pot parlar també de convertibilitat limitada , quan és restringida en relació amb les operacions implicades, els estats amb els quals són efectuades i les persones que hi intervenen La més utilitzada és la convertibilitat limitada a no residents , que assegura una completa convertibilitat a la moneda…
monestir de Ponts
Església del monestir de Ponts
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts) fundada a l’església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila de Ponts (Noguera), a l’indret conegut per Sant Peret.
L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta sostinguda per semicolumnes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina