Situació
Primitiva església parroquial del poble de Castell de Vernet, refeta modernament sobre fonamentacions i ruïnes antigues.
ECSA - A. Roura
Aquesta església era l’antiga parròquia del poble de Castell de Vernet, i és situada al peu del camí que porta al monestir de Sant Martí del Canigó, tot just passat l’esperó rocós, conegut com la Porta Forana, fins on arribava el clos monàstic de Sant Martí.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 31’ 56” N - Long. 2° 23’ 43” E.
Història
Sobre el penyal que es dreça no lluny de l’església de Sant Martí Vell, es creu que s’erigia el Castello documentat des del 879, que s’ha pretès identificar, sense cap raó convincent, amb el castrum Vernetum esmentat el 885, cosa que revela la coexistència d’ambdós. Aquest Castello hauria donat nom a l’antiga església de Sant Martí i al poble actual de Castell de Vernet.
Prop d’aquest castell es va bastir una església dedicada a sant Martí que sembla correspondre a la domus Sancti Martini citada el 996, per bé que alguns autors creuen que aquesta era situada a l’indret on, a l’inici del segle XI, es bastiria el monestir de Sant Martí del Canigó. L’any 996, Oliba i la seva muller Bonadona donaren a aquesta església de Sant Martí els alous que posseïen a Marians i a Soanyes.
Quan es va haver edificat el monestir, aquesta església fou ampliada i convertida en parròquia dels habitants que vivien en l’antiga demarcació de Castell.
La creixença del poblament de Castell va fer que s’erigís una capella a baix de la muntanya, la qual entre el 1658 i el 1744 era anomenada encara oratori, ja que la parroquialitat radicava en la capella de sobre el penyal. És per això que aquesta es coneixia com a Sant Martí Vell, en oposició a la nova construïda a baix, a la població. S’encarregava d’aquesta església el 1658 el monjo infermer de Sant Martí del Canigó.
El 1786, uns anys després de la supressió de l’abadia del Canigó, l’oratori es convertí en església parroquial i va començar l’abandonament de Sant Martí Vell, que fins els volts del 1970 era un munt de ruïnes. Entorn el 1975 el monjo cistercenc Bernat de Chabannes, que té cura del monestir, va iniciar unes excavacions amb un grup de voluntaris, i la va refer sobre els murs antics.
Església
Planta de l’església amb les seves dependències annexes.
R. Mallol
La base de l’edifici i les primeres filades semblen correspondre a una construcció romànica del segle XI, de nau única, amb presbiteri carrat, a la qual es va afegir en època desconeguda un campanar de base quadrada, situat a la banda nord, al peu de la nau, i dues capelles a manera de transsepte. La total refacció del conjunt i el fet de no haver-se publicat cap estudi en el moment de l’excavació fan que no es puguin fer més precisions sobre aquest edifici d’antiguitat provada, i potser anterior al mateix cenobi que la va posseir sempre.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 195
- Cazes, 1966, pàg. 28