Resultats de la cerca

L’antic poble medieval de Sueix és situat a l’indret dit avui dia les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Font-vella El lloc de Sueix —que fou en origen una villa rural pertanyent al castell de Suert— és documentat des de mitjan segle X, en concret l’any 956, quan el prevere Quint, amb motiu de la seva professió al cenobi de Santa Maria de Lavaix, li féu donació d’una vinya situada in villa Soxi Amb el transcurs del temps, l’esmentat monestir adquirí la total propietat del vilatge de Sueix Recentment, una prospecció arqueològica a l’…

Sant Quintí no conserva cap testimoni de la seva construcció romànica car l’edifici actual és obra de les modificacions dels segles XVII i XVIII L’església, però, és una de les més antigues, documentalment, de la comarca Taravil o Travil fou un dels punts de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878 aquesta repoblació iniciada pel comte va permetre al bisbe d’Urgell Galderic, de refer-hi també l’organització religiosa i parroquial, concretament a les esglésies de Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, el Cint, la Mora,…

El petit nucli de la Rabassa, assentat dalt d’un turó i situat al capdamunt del torrent de Briançó a la vall del riu d’Ondara, s’originà al segle XI a partir d’un castell Ben al contrari de moltes fortaleses veïnes, documentades des del segle XI i integrades dins el comtat de Manresa, el castell de la Rabassa no és esmentat fins el 1162, any en què Bertran de Garrigosa féu donació d’un alou situat al terme del castell de Ravaça a favor del monestir de Santa Maria de l’Estany En un primer moment, però, fou del domini dels Queralt Probablement durant la segona meitat del segle XIII aquest…

La vila d’Ares és esmentada en documents dels anys 1068, 1080, 1090 i 1162 —el castell ja ho era l’any 1027, com a límit pel nord d’un alou de la vila de l’Ametlla—, formant part de la vall de Cabó, domini de la família Caboet i, després del 1185, per l’enllaç matrimonial entre aquesta casa i la de Castellbò, del vescomtat de Castellbò, que gaudia de la jurisdicció criminal i alta, mentre que la jurisdicció civil i baixa era exercida pel capítol d’Organyà Així, en cas de pena pecuniària, la vescomtessa en rebia una meitat i el capítol l’altra Al segle IX el monestir de Sant Climent de Codinet…

Inicialment el terme que ocupà el castell de Curull era inclòs en el de Torelló, però al final del segle X o al principi de l’XI es degué fragmentar i es creà aquest nou castell que es documenta el 1020-1021 en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, quan deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals hi havia el de Curull Aquest domini li devia venir per empenyorament o garantia que li deuria haver donat la comtessa Ermessenda a fi de tenir ajut en els seus conflictes amb el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona així quan el 1023 mare i fill feren les paus…

Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any 1144 en un…

Situació Pont medieval, situat a la capçalera del riu d’Anguera, sota les ruïnes de l’església de Sant Pere ECSA - J Bolòs Aquest pont es troba sota mateix de l’església de Sant Pere d’Anguera, a la capçalera del riu d’Anguera Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior Pont El pont d’Anguera té una amplada de 4,3 m i una longitud d’uns 17 m La llargada de l’arcada és, però, d’uns 7 m i la seva alçada, fins a la llera del riu, és d’uns 4 m La sola del pont té un gruix d’uns 60 cm L’arc és format per dovelles amb una…

El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII Hom sap que era sufragània de l’església del…

Aquesta església, documentada des del 1067, es trobava molt a prop de la Seu, i era designada com a capella forana d’ella Cal tenir present que també hi hagué un altar del Sant Sepulcre a l’interior de la catedral, a l’absis central, que apareix esmentat per primer cop l’any 1126 Molts autors han situat aquest temple al cementiri del Paradís Segons la nostra opinió aquesta capella era al cementiri situat davant de les portes de la Seu Això es dedueix d’un document del Libri antiquitatum de l’any 1078, en què Ponç Geribert, canonge del Sant Sepulcre, rep de la canonja dues casetes petites…

Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…